dimanche 29 novembre 2015

Dani Miquel: Poema al sol i la lluna


Poema al sol i a la lluna
  (Dani Miquel 1-2008)

-Hola pirats com esteu, enamorats ja es veu,
quina fortuna…Quant que m’agrada la lluna. 

-He dormit en la pallissa (quina risa) amb el tio Caliu (que encara viu),
i ens a despertat un mussol…Quant que m’agrada el sol.

-Una gallina en sabates (barates), i un gos nugat en llonganisses (postisses),
i una dona vestida de dol…Quant que m’agrada el sol. 

-Qui em compra una barraca (barata) que la tinc a vora mar (per a pescar),
té un arbre amb una pruna…Quant que m’agrada la lluna.

-He vist a l’home del sac (per un forat), i va buscant la bolangera (per l’era),
perquè diu que la vol…Quant que m’agrada el sol. 

-El tribunal de les aigües (paraigües), ara reguem per goteig (quin mareig),
què s’ha fet de la sèquia moruna?.Quant que m’agrada la lluna.

-Demà menjarem paella (que vella), amb llenya de taronger (quin plaer),
ens caurà algun bunyol…Quan que m’agrada el sol. 

-Deu pometes del pomer (tot sencer), a poc a poc es van caiguent (ho fa el vent),
i sols queda una…Quant que m’agrada la lluna.

-El Miquelet de la Seu (quin museu), s’obert com una magrana (que gana),
i les campanes van al vol…Quant que m’agrada el sol. 

-Sequiol, poliol, caragol, verderol, col, juliol, trespol, portixol,
que acabe en una no hi ha ninguna…Quant que m’agrada la lluna, la lluna i el sol.