UN PASSEIG PER LES FALLES

Un vídeo de la Dipu i un Stop Motion de Lucia Martínez

 

JOC D'OBSERVACIÓ: Quines paraules es repeteixen en els dos vídeos?
DICTAT del vocabulari aprés.
FRASES EN FUTUR: Què faré jo per a Falles?
FRASES EN PRESENT: La meua opinió sobre les Falles

3a conjugació: Verbs purs o verbs incoatius

Del blog www.graumitjadevalencia.es

En la tercera conjugació (verbs acabats en –ir) trobem dos grups: els incoatius i els purs. Els verbs purs tenen unes desinències regulars, que no presenten cap complicació, però els incoatius tenen unes desinències pròpies per al present d’indicatiu i el present de subjuntiu. A continuació, teniu el model de conjugació tant dels purs com dels incoatius. 

• Purs

Els verbs purs més utilitzats són dormir, fugir, morir, obrir, collir, tenir, omplir, sentir (però assentir i dissentir són incoatius), bullir, cruixir, grunyir, etc.

Com a exemple, conjuguem els verbs morir i dormir:

Present d’indicatiu: jo mor, tu mors, ell mor, nosaltres morim, vosaltres moriu, ells moren

Present de subjuntiu: jo dorma, tu dormes, ell dorma, nosaltres dormim, vosaltres dormiu, ells dormen

• Incoatius

La majoria dels verbs de la tercera conjugació són incoatius, per exemple eixir, resumir, corregir, decidir, discutir, consumir, presumir, engolir, preferir, servir, assentir, dissentir, imprimir, traduir, complir, lluir, repartir, etc.

Com a model, conjugarem el verb servir.

Present d’indicatiu: jo servisc, tu serveixes / servixes, ell serveix / servix, nosaltres servim, vosaltres serviu, ells serveixen / servixen

Present de subjuntiu: jo servisca, tu servisques, ell servisca, nosaltres servim, vosaltres serviu, ells servisquen

No obstant això, hi ha diversos verbs que accepten ambdues flexions, és a dir, que poden ser tant incoatius com purs: afegir, llegir, vestir, mentir, escopir, acudir, renyir, oir, etc. Així, per exemple, el present de subjuntiu de llegir podria ser jo llija o jo llegisca, i el present d’indicatiu seria jo llig o jo llegisc.

D’altra banda, hi ha una particularitat vocàlica amb alguns verbs de la tercera conjugació. En els verbs collir, cosir, engolir, sortir i tossir, la o canvia per u quan eixa o és tònica, o el que és el mateix, en les persones 1a, 2a i 3a de singular i en la 3a de plural.
Per exemple: jo cull i no jo coll, tu cuses i no tu coses, ell surta i no ell sorta, ells tussen i no ells tossen.

Exercicis:

http://iesthiar.edu.gva.es/oa/profesores/Uni6_ESO1/verbs_purs_i_incoatius.html

JUGUEM A TRADUIR del castellà al català (TEMA: els fills)

DIFTONGS I HIATS

El diftong i la dièresi (slide-share)

1- EL DIFTONG:

   Exercici sobre diftongs (1):

2. EL HIAT:

Exercici sobre els hiats (2):

QUÈ HE FET AQUESTA PASQUA?

LES PASQÜES DELS ALUMNES
TROBA ELS ERRORS

Primé de tot aqueta semana santa el que he fet es quedarme a casa perqué el meu fill estaba d'acampament. Ho siga que el San sopà va ser una mona y un fardacho a casa: axò si que va ser una  Pascua Florida! En serta manera el què mes me ha hagradat de la Pasqua ha sigut saltà a la korda hi  fins y tot e mengat  arnadís d'almeles i caravaça i longaniza Para acabar he jugant a bolar la cometa i tanbé amb la peonza. Ha sigut una Pasqüa sense hous, com un Nadal sin turrons. Pero finalmente estic més alegre que unes Pascuas.

LES PASQÜES DELS ALUMNES

Primer de tot, aquesta Setmana Santa el que he fet és quedar-me a casa per què el meu fill estava de campament. O siga que el Sant sopar va ser una mona i un fardatxo a casa: això sí que va ser una  Pasqua Florida! En certa manera el que més m'ha agradat de la Pasqua ha sigut saltar a la corda i  fins i tot he menjat  arnadí d'ametles i carabassa i llonganissa Per acabar he jugat a volar la milotxa i també amb la trompa. Ha sigut una Pasqua sense ous, com un Nadal sense torrons. Però finalment estic més alegre que unes Pasqües.

SESSIÓ 9, 10 i 11

Sessió 9
1- Dictat
2- Pronominalització de textos

Sessió 10
1- Revisem tots els pronoms (breument)
2- Pronominalització de textos: Decàleg dels drets lingüístics3- Ortografia: "nn", "nm", "mm"...
    * paraules amb nm-mm
    * paraules amb nn
    * paraules amb mm


PRONOMINALITZACIÓ DE TEXTOS:
Decàleg dels drets lingüístics (El Tempir)

CODI DE COLORS:
ATRIBUT 
C. DIRECTE
C. INDIRECTE
C. CIRCUMSTANCIAL
C. PREPOSICIONAL

1r. Parla en valencià a tot arreu.
Una llengua viva és una llengua parlada.

2n. Transmet i ensenya el valencià als teus fills.
Les llengües que es transmeten són les que viuen.

3r. Parla en valencià sempre que pugues
i ofereix-lo a les persones  nouvingudes i a qui l'està aprenent.

4t. Respecta i valora totes les llengües,
i demana el mateix tractament per al valencià.

5è. Aprecia i valora totes les variants geogràfiques del valencià.
La unitat en la diversitat és com es manifesta la riquesa de les llengües.

6é. Expressa't bé en valencià.
Eres un exemple per als xiquets i per a qui l'està aprenent.

7é. Dóna suport als mitjans de comunicació en la nostra llengua. Consumeix béns i productes etiquetats en valencià.

8é. Consumeix productes culturals vehiculats en valencià (literatura, cinema, teatre, música, etc.)
i fes-los conéixer a les teues amistats.

9é. Fes que el valencià siga la llengua de les teues xarxes socials. Així et presentaràs al món com a valencianoparlant.

10é. Exerceix els teus drets lingüístics.
Demana sempre que pugues els serveis en valencià. Hi tens dret

PARULES AMB "nn"

     ALTRES EXEMPLES:
     connectar, ennuvolar, innovar, innocent, innecessari.
  

     EXERCICI:

http://arxius.cpnl.cat/pub/heura/ensenyament/Solucionari%20exercicis%20nivell%20intermedi.pdf

https://suficienciaviladecans2013.files.wordpress.com/2013/05/exercicis-de-reforc3a7-nivell-intermedi.pdf

EXERCICIS: registres lingüístics

http://www.edu365.cat/eso/
 

http://www.e-distribucion.com/barcanova/

Un article suculent: La llengua la degrades tu

Avui Albert Dasí ha enllaçat aquest magnífic article a la web de l'escola:
 
La llengua la degrades tu, de Josep Badia i Pujol.

Publicat el 10 de desembre de 2015

Un magnífic text per a treballar a classe.
Us propose fer una llista de dues columnes.
La de l'esquerra ha de dur com a títol INCORRECTE i la de la dreta CORRECTE. A més a més, cada paraula incorrecta la ratllarem amb una creu roja per damunt. Així, la nostra memòria visual recordarà més fàcilment quina és la versió correcta i quina la incorrecta.

La llengua la degrades tu

Tothom s’exclama que la gent cada vegada parla més malament, que es perden paraules i expressions a marxes forçades, que com més va més barregem el català i el castellà… En definitiva, que a cada bugada es perd una pila de llençols.

Però què fem, cadascú de nosaltres, per evitar-ho?

Vós, que ja teniu uns quants anys, de segur que mireu de transmetre als fills i als néts el català de tota la vida, el que vau aprendre dels pares i avis? De debò de debò que els parleu com us parlaven? Els dieu aquelles frases fetes que tantes vegades havíeu sentit? Els rectifiqueu (amablement, dolçament, indirectament si cal) quan diuen alguna expressió que fa grinyolar les orelles? Feu per manera de recordar i transmetre’ls els refranys que teniu al magatzem de la memòria? Els dieu que no tinguin fred de peus, als néts, quan sembla que tinguin gelos? O que de vegades convé ensabonar o raspallar el mestre, en comptes de fer-li la pilota? Encara dieu I ca!, allà on ara el jovent exclama Què va!? Els doneu entenent que la llengua s’ha tractar bé?

Tu, que vas rebre aquell català sòlid i genuí del pare i de la mare, què fas? Els carrers, els creues o els travesses? Afluixes als revolts o a les corbes? Expliques que tens una feinada o un munt de feina? T’adones que hi ha més ignorants que no sembla o bé creus hi han més ignorants dels que sembla? Les coses, les has de menester o et fan falta? Et meravelles perquè hi havia una gentada o trobes que simplement hi havia molta gent? Bades la boca o l’obres? Penses que hi ha més o menys els de sempre o que n’hi ha si fa no fa com sempre. Et van encomanar la malaltia o te la van contagiar? Et costa de pair la llet amb lactosa o la digereixes malament? Sempre obtens les coses a poc a poc o també de mica en mica? Tanques els ulls o els acluques? Demanes ajuda cada dia o de tant en tant demanes ajut? Quan s’escau el sant o l’aniversari dels menuts, els dius felicitats als dos o per molts anys a tots dos? T’afanyes o et dónes pressa? Aconselles als amics que vinguin quant abans millor o tan aviat com puguin? Dius que s’acostaven tot de cotxes o que s’apropaven cantitat de cotxes? Les sabates, t’apreten o t’estrenyen? Implores a la mainada que no t’atabalin o que no t’agobiïn? En Rajoy et fa sortir de polleguera o et posa dels nervis? Trobes que la sopa és boníssima o que està riquíssima? Arribes a les vuit i mitja o a dos quarts de nou?

I tu, mare jove, monitor d’esplai, mestra novella… tu que encara has mamat un català d’una certa qualitat; tu que vas tenir la sort de veure Els Barrufets i Bola de Drac aquells anys que a TV3 eren conscients del paper d’una televisió en el redreçament de la llengua, què fas quan sents que a la Martina se li ha caigut el iapis al terra i tu saps que, de fet, li ha caigut el llapis a terra? Què dius quan la Bruna t’explica que els Reis li han passat una motxila i un relotxe?  O quan la Clàudia et vol fer creure que està sota la taula i resulta que ja no hi és? O quan en Guillem t’informa que havia molta cua i tu saps que no n’hi havia tanta? O quan l’Èric diu que vol jugar a pilla-pilla i la Vanessa a l’escondite i tu saps que és moooolt més divertit jugar a tocar i parar i a fet amagar? O quan en Pol t’explica que si un nen estornuda tota la classe es riu i tu no entens com és que tothom riu per un simple esternut?

Evidentment, el títol és una provocació. El català, no el deteriores tu i prou. Però si no hi fem res això se’ns en va a can Pistraus. I si cadascú espera que comenci el del costat, senyal que tant se’ns en dóna. Oi?

QUIN NOM LI POSEM AL BLOG?

Agafa el valencià per les banyes

Valencià sense por

Valencià pels colzes

En valencià i au!

En valencià a les dures i a les madures.

Valencià a cabassos.

Qui té por del valencià?

Fes l'ullet al valencià.

En valencià, sense por.

Tu ja m'entens.

Tira-li al valencià.

A la piscina en valencià.