Dani Miquel: La princesa Ratolina

Hi havia una vegada en un poble de la xina, una princesa ratolina que es volia casar. Ah!! Però no amb qualsevol, no, ella volia el personatge més poderós. Així que va anar a parlar amb el seu mestre, el savi més vell del seu país, i aquest li va dir que el personatge més poderós del món era el sol.

Sense el sol les fruites no podrien madurar. Així que ella sense pensar-ho dues voltes, agafà una motxilla, un entrepà i una dotzena de taronges de l’Olleria (he, he), i allà que se n’anà…

DO-MIm-LAm

La princesa ratolina, el sol ha anat a buscar, li ha dit:
- Fill de la meva vida, jo amb tu em vull casar.

FA-SOL-DO

El solet que se n’alegra, però no ho pot acceptar, perquè el núvol té més força, l’amaga  i no pot brillar.

- Aixi que el núvol és més fort que tu?
- Sí.

La princesa ratolina, el núvol ha anat a buscar, li ha dit:
- Fill de la meva vida, jo amb tu em vull casar.

Al núvol li cau la baba, i li diu tot somrient:
- Si busques qui té la força, la resposta està en el vent.

- O siga que el vent és més fort que tu?
- Sí.

La princesa ratolina, el vent ha anat a buscar, li ha dit:
- Fill de la meva vida, jo amb tu em vull casar.

El vent fa una bufanada, de tant que es va alegrar, però diu que la muntanya, és  forta i el fa parar.

- Aaaah!!!, la muntanya és la més forta?
- Sí

La princesa ratolina, a la muntanya ha anat, li ha dit:
- Filla de la meva vida, jo amb tu em vull casar.

La muntanya que tremola, poc a poc es va desfent, i de tota aquella terra, un ratolí va apareixent.

- Tot això ho has fet tu? —Diu la princesa, i el ratolí diu:
- Sí.

La princesa ratolina, agafant el ratolí, li ha dit:
- Fill de la meua vida, vas a ser el meu marit.

Quines voltes pega la vida, per anar al mateix lloc, viu, gaudeix i divertix-te, i no sigues albercoc…no.

ANDANA EDITORIAL:

Dani Miquel: Poema al sol i la lluna

Poema al sol i a la lluna

  (Dani Miquel 1-2008)

-Hola pirats com esteu, enamorats ja es veu,

quina fortuna…Quant que m’agrada la lluna. 

-He dormit en la pallissa (quina risa) amb el tio Caliu (que encara viu),

i ens a despertat un mussol…Quant que m’agrada el sol.

-Una gallina en sabates (barates), i un gos nugat en llonganisses (postisses),

i una dona vestida de dol…Quant que m’agrada el sol. 

-Qui em compra una barraca (barata) que la tinc a vora mar (per a pescar),

té un arbre amb una pruna…Quant que m’agrada la lluna.

-He vist a l’home del sac (per un forat), i va buscant la bolangera (per l’era),

perquè diu que la vol…Quant que m’agrada el sol. 

-El tribunal de les aigües (paraigües), ara reguem per goteig (quin mareig),

què s’ha fet de la sèquia moruna?.Quant que m’agrada la lluna.

-Demà menjarem paella (que vella), amb llenya de taronger (quin plaer),

ens caurà algun bunyol…Quan que m’agrada el sol. 

-Deu pometes del pomer (tot sencer), a poc a poc es van caiguent (ho fa el vent),

i sols queda una…Quant que m’agrada la lluna.

-El Miquelet de la Seu (quin museu), s’obert com una magrana (que gana),

i les campanes van al vol…Quant que m’agrada el sol. 

-Sequiol, poliol, caragol, verderol, col, juliol, trespol, portixol,

que acabe en una no hi ha ninguna…Quant que m’agrada la lluna, la lluna i el sol. 

SESSIÓ 1

1. Bategem el nostre blog

2. Ens presentem de viva veu 

3. Presa de contacte amb els recursos

4. Obertura del document de DRIVE

5. Redacció individual del primer text
    1. Com ha après el valencià que sé?
    2. He estudiat mai en valencià?   
    3. On, quan i amb qui parle valencià?   
    4. En quins àmbits podria fàcilment usar el valencià?
    5. Escric en valencià de manera habitual?

7. Visualització d'un vídeo amb subtítols.
     Perquè és important?

LLEGIM I ESCOLTEM VALENCIÀ

Un article sobre el vídeo 
(Al diari electrònic La Veu del País Valencià)

“Sembla com si als valencians ens agradara especialment parlar del que som, deixem de ser, del que sentim, dels símbols que ens representen. Això fa que romanga al nostre interior una sensació de neguit. Com si ser valencià siguera alguna cosa que encara estiguera per definir-se o per concretar-se. Com si hi haguera molt per fer...           

Els intel·lectuals valencians de principis del segle XX es van adonar que totes estes coses que ens identifiquen i ens fan sentir orgull necessitaven d’un nom per al nostre poble que estiguera a la seua alçada. El regne de valència ja feia prop de 100 anys que havia estat dividit en províncies i recuperar la nomenclatura antiga semblava bastant anacrònic. Fou aleshores quan es va decidir potenciar l’altre nom que històricament, ja des del segle XVI, els valencians havíem vingut utilitzant per referir-nos a la nostra terra. País Valencià era molt més que un nom per a un territori, representava l’anhel de seguir sent i sentir-nos valencians; l’anhel de no deixar mai d’avançar cap a un futur de progrés en el qual seguir aportant al món coses meravelloses. Ja durant la Segona República espanyola, quan el terme País Valencià era d’ús habitual per organitzacions i mitjans de comunicació de tot tipus i signe polític, fins i tot tres dels projectes d’estatut d’autonomia que es van redactar durant este període, pretenien convertir este nom en oficial. Malauradament la Guerra  Civil esdevindria i els posteriors 40 anys de dictadura truncaren totes les aspiracions del nostre poble de recobrar l’autogovern perdut 250 anys enrere.

Però amb la mort de Franco i el nou horitzó de democràcia i llibertat que s’obria, van ser molts els valencians i les valencianes que van eixir al carrer per demanar el restabliment de les nostres institucions pròpies i del nostre autogovern. En aquell moment el nom “País Valencià” era amplament assumit per la ciutadania valenciana, pels mitjans de comunicació i les organitzacions polítiques i baix ell s’agrupaven totes aquelles persones que volien una veritable transició democràtica, una ruptura amb la dictadura i l’assoliment de l’autogovern. En esta ocasió el nom  “País Valencià” estaria associat al progrés i a un horitzó de vida digne per al nostre poble. De fet, aquell consell preautonòmic tenia un nom oficial de Consell del País Valencià. Així es va reflectir el 1981 a l’Estatut d’autonomia que acordarien totes les forces polítiques valencianes tant d’esquerres com de dretes, el conegut com l’Estatut de Benicàssim, on per fi, després de molts intents històrics s’assentaven les bases de la nostra autonomia i es fixava, amb l’acord de les principals forces en nom de País Valencià com a nom oficial per al nostre territori.

No seria fins al debat de l’Estatut al Congrés dels Diputats de Madrid, que el nom que els valencians i les valencianes havíem triat lliurement per a denominar-nos seria rebutjat, sent substituït, pel de “Comunitat Valenciana”, que es va inventar allà mateix, en el conegut com “l’Estatut de Madrid”, i que els valencians mai tinguérem ni hem tingut opció de ratificar o rectificar. Es trencava així, des de Madrid, el consens dels valencians i la possibilitat de decidir allò que és bàsic per a qualsevol societat i poble: el nostre nom.

Per tot això hi ha gent, organitzacions i entitats que malgrat la imposició feta des de Madrid, seguim utilitzant el terme País Valencià: un nom que representa molt més que un territori, representa un sentiment de modernitat, d’esperança i il·lusió de tot un poble en el seu futur. Per tant quan escoltes el terme País Valencià recorda tots els valors que hi ha darrere. I si estimes esta terra i estimes allò que som, cal dir ben fort País Valencià! T’estime.  

 

Proves JQCV

http://www.ceice.gva.es/polin/val/jqcv/proves.html

QUIN NOM LI POSEM AL BLOG?

Agafa el valencià per les banyes

Valencià sense por

Valencià pels colzes

En valencià i au!

En valencià a les dures i a les madures.

Valencià a cabassos.

Qui té por del valencià?

Fes l'ullet al valencià.

En valencià, sense por.

Tu ja m'entens.

Tira-li al valencià.

A la piscina en valencià.