jeudi 30 mars 2017
Fitxes de l'Optimot sobre pronoms
Llegeix tot l'article del blog de l'Optimot
Ordre dels elements en la frase
Complements duplicats,
Duplicació dels complements de lloc.
Desplaçament dels elements de l’oració
Duplicacions pronominals inadequades en oracions de relatiu
Duplicacions pronominals en oracions de relatiu
‘A ella va agradar això o ‘A ella li va agradar això’?
lundi 27 mars 2017
lundi 13 mars 2017
UN PASSEIG PER LES FALLES
Un vídeo de la Dipu i un Stop Motion de Lucia Martínez
JOC D'OBSERVACIÓ: Quines paraules es repeteixen en els dos vídeos?
DICTAT del vocabulari aprés.
FRASES EN FUTUR: Què faré jo per a Falles?
FRASES EN PRESENT: La meua opinió sobre les Falles
dimanche 12 mars 2017
lundi 30 janvier 2017
Lletres s, ss, c, ç, z
Del blog "Aula de Català"
Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.
Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.
Normes d’ortografia
| Ortografia de la essa sonora | ||
| -s- entre vocals | -s-: camisa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa… | Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi…Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presagi, presumpte, residu |
| Derivats de dins, fons i trans | -dins-: endinsar -fons-: enfonsar, enfonsament -trans-: transitar, trànsit | |
| z- a principi de paraula | z-: zebra, zero, zona, zoo… | |
| -z- darrere consonant | Cons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill… | |
| Hi ha algunes paraules cultes que presenten una –z- entre vocals. | -z-: amazona, trapezi, ozó, topazi… | |
| Ortografia de la essa sonora | ||
| A principi de paraula: s, c | s-: sabata, seient, síndria, sucre… | Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió, lluïssor…Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança… |
| c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera… | ||
| Entre vocals: ss, c, ç | -ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa… | |
| -c-: àcid, facècia, places, recinte… | ||
| –ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça… | ||
| A final de paraula: s, ç | -s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís… | |
| -ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç… | ||
Per practicar
| Nodes 2 | 234 | 235 | 236 | 237 | 238 | 239 | 240 | ||
| 262 | 263 | 264 | 265 | 266 | |||||
| Nodes 4 | 440 | 442 | 443 | 444 | 445 | 446 | 447 | 448 | 449 |
| Enxaneta | 43 | 55 | 56 | 57 | 64 | 68 | 69 | 254 | 255 - AUTOCORRECTIUS!! |
La ç
Al salc:
Aquesta lletra (anomenada ce trencada) és usada només per a
representar el so de [s] (ESSA SORDA). Combina amb la c, segons la
regla que ja hem vist:
-ç davant de A, O, u i a final de mot
calça, començo, forçut, lluç,...
-c davant de E, I:
calces, llucet, comenci,...
No hi ha, però, regles fixes per a l'ús d'aquesta parella de grafies
o les seves equivalents s/ss (tros - destrossar). Només la lectura
atenta i l'ús freqüent ens podran resoldre tots els dubtes.
Remarca:
a) Alguns casos poden ser resolts tenint en compte que c/ç poden
alternar, en una família de mots, amb el so de [t]:
_ força/forcejar/fortalesa
_ avancar/avantatge
_ adreçar/dreçar/dret
_ torçar/tort
_ alçar/altura
_ cançó/cantar
_ escurçar/curt
b) Els mots derivats formats amb els sufixos -ANÇA i -ENÇA:
esperança, coneixença,... (No són derivats pansa, cansa, dansa,
pensa, defensa,...)
c) Noms de lloc dels Països Catalans: L'Arboç, Argençola, Caçà,
Calassanç, Capçanes, Castellterçol, Corçà, Flaçà, Llançà, Lliçà,
Lluçà, Lluçanès, Can Maçana, La Maçana, Maçanes, Maçanet, Marçà,
Ronçana, Vinçà,...
d) D'altres topònims: Les Açores, Coblença, França, Moçambic, Niça,
Provença,...
e) Verbs: Agençar, amenaçar, avançar, caçar, calçar, començar,
encalçar, esmerçar, esquinçar, llençar, llançar, traçar, i els seus
respectius derivats i primitius: amenaça, avenç, caça, començ,
encalç, esquinç, llança, traç,...
f) Altres mots: açò (i ço), arboç, arç, balanç, balança, balç, boç,
braç, ça (ençà...), cabeça (d'alls), calç, calça, capça(1) (i
derivats: capçal, capçalera, escapçar,...), cerç, comerç, dolç(2),
eriçó, escorça, escurçó, estruç, faç, façana, faiçó, falç (eina),
francmaçó, glaç, jaç, llaç, llençol, lliçó, lluç, maça (eina),
mançanilla, març, novençà, peça, pedaç, pinça, pitança, plaça,
plançó, puça, raça, solaç, terç, terça, unça, variça, veça. I llurs
derivats.
NOTES:
1. capça: Part superior d'algunes plantes, com el bròquil, o la
col-i-flor. No ho confongueu amb «capsa», de cartó, de llauna,...
2. I també un bon nombre d'adjectius com és ara: capaç, audaç,
veraç, atroç, feliç, descalç,...
lundi 9 janvier 2017
dimanche 8 janvier 2017
3a conjugació: Verbs purs o verbs incoatius
Del blog www.graumitjadevalencia.es
En la tercera conjugació (verbs acabats en –ir)
trobem dos grups: els incoatius i els purs. Els verbs purs tenen unes
desinències regulars, que no presenten cap complicació, però els incoatius
tenen unes desinències pròpies per al present d’indicatiu i el present de
subjuntiu. A continuació, teniu el model de conjugació tant dels purs com dels
incoatius.
- Purs
Els verbs purs més utilitzats són dormir, fugir,
morir, obrir, collir, tenir, omplir, sentir (però assentir i dissentir
són incoatius), bullir, cruixir, grunyir, etc.
Com a exemple, conjuguem els verbs morir i dormir:
Present d’indicatiu: jo mor, tu mors, ell mor, nosaltres morim,
vosaltres moriu, ells moren
Present de subjuntiu: jo dorma, tu dormes, ell dorma,
nosaltres dormim, vosaltres dormiu, ells dormen
- Incoatius
La majoria dels verbs de la tercera conjugació són
incoatius, per exemple eixir, resumir, corregir, decidir, discutir,
consumir, presumir, engolir, preferir, servir, assentir, dissentir,
imprimir, traduir, complir, lluir, repartir, etc.
Com a model, conjugarem el verb servir.
Present d’indicatiu: jo servisc, tu serveixes / servixes,
ell serveix / servix, nosaltres servim, vosaltres serviu,
ells serveixen / servixen
Present de subjuntiu: jo servisca, tu servisques, ell
servisca, nosaltres servim, vosaltres serviu, ells servisquen
No obstant això, hi ha diversos verbs que accepten
ambdues flexions, és a dir, que poden ser tant incoatius com purs: afegir,
llegir, vestir, mentir, escopir, acudir, renyir, oir, etc. Així, per
exemple, el present de subjuntiu de llegir podria ser jo llija o jo
llegisca, i el present d’indicatiu seria jo llig o jo llegisc.
D’altra banda, hi ha una particularitat vocàlica
amb alguns verbs de la tercera conjugació. En els verbs collir, cosir,
engolir, sortir i tossir, la o canvia per u quan eixa o
és tònica, o el que és el mateix, en les persones 1a, 2a i 3a de singular i en
la 3a de plural.
Per exemple: jo cull i no jo coll, tu cuses i no tu coses, ell surta i no ell sorta, ells tussen i no ells tossen.
Per exemple: jo cull i no jo coll, tu cuses i no tu coses, ell surta i no ell sorta, ells tussen i no ells tossen.
Exercicis:
jeudi 29 décembre 2016
dimanche 30 octobre 2016
samedi 23 juillet 2016
L'apòstrof líquid
Article al blog: Eines de llengua
Pretenia avançar hui en altres coses, però m'embolique enviant a uns
companys una petita reflexió sobre l'apòstrof davant la essa «líquida»:
s'hauria de fer servir sempre, atés que eixes paraules (skay, scout, scherzo, etc.) es pronuncien amb una e inicial. Aixina ho proposà fa anys el manual d'estil d'El 9 Nou.
Curiosament, hi ha qui ha arribat a la conclusió contrària, que
l'article masculí singular no s'apostrofe en eixe cas. Supose que
darrere d'eixa idea hi ha un oblit de la base fonètica de l'apostrofació
en català i un interés per una comoditat gràfica i ortogràfica que no
casa amb el criteri general.
Sol passar això amb els refregits i les simplificacions que s'elaboren per a assimilar o fer assimilable la normativa lingüística: solen funcionar en molts casos, però fallen i, a més, contenen la llavor de la confusió. L'apòstrof no és un tret decoratiu de la llengua, no és només un exercici gràfic: té un fonament fonètic. Si no, podríem triar desfer-mos-en, i llavors hauríem de proposar una nova fonètica sintàctica.
L'apòstrof líquid
Sol passar això amb els refregits i les simplificacions que s'elaboren per a assimilar o fer assimilable la normativa lingüística: solen funcionar en molts casos, però fallen i, a més, contenen la llavor de la confusió. L'apòstrof no és un tret decoratiu de la llengua, no és només un exercici gràfic: té un fonament fonètic. Si no, podríem triar desfer-mos-en, i llavors hauríem de proposar una nova fonètica sintàctica.
mardi 12 juillet 2016
"Je suis la méduse" De Béatrice Fontanel i Alexandra Huard. I altres contes
Mentre no tinguem classe, podeu anar practicant de totes les maneres que ja sabeu.
Per mantrindre-us actius, us enllaçaré les entrades a un blog meu de literatura infantil:
Contes a la panxa del bou.
Així, llegireu en valencià i, qui sap, potser hi descobrireu algun llibre que us agrade per als vostres fills.
També us podeu subsriure al blog.
També podem ser amics al facebook:
https://www.facebook.com/contes.alapanxadelbou
El cas és no deixar-vos tranquils ni a l'estiu!!
;)
Aquesta és la darrera entrada del blog:
"Je suis la méduse" i altres contes
Per mantrindre-us actius, us enllaçaré les entrades a un blog meu de literatura infantil:
Contes a la panxa del bou.
Així, llegireu en valencià i, qui sap, potser hi descobrireu algun llibre que us agrade per als vostres fills.
També us podeu subsriure al blog.
També podem ser amics al facebook:
https://www.facebook.com/contes.alapanxadelbou
El cas és no deixar-vos tranquils ni a l'estiu!!
;)
Aquesta és la darrera entrada del blog:
"Je suis la méduse" i altres contes
jeudi 26 mai 2016
Poesia eròtica de Vicent Andrés Estellés
Hi ha una antologia de Poesia Eròtica de l’ Estellés a
cura de Jaume Pèrez-Montaner de l’ editorial Laia publicada a l’any 1986 a la
col·lecció El Mirall i el Temps que no té preu.
Tanmateix ací en teniu una mostreta on s’ hi veu
la capacitat descriptiva de l’ erotisme d’Estellés,que, probablement,no te cap
altra poeta de la nostra literatura erótica.
Diu V.A.Estellés:
”M’ expliques, tu, com t’ ho apanyes,sola,
tot preservant virginitat de sucre,
quan no pots més i els crepuscles et cremen:
maniobrant expertament i dòcil,
aquelles nits que cremen els llençols
i et crema el llit com si fos dins un forn.
Tot el secret roman,sol,en el clítoris;
i amb dit suau,amb la punta del dit,
l’has d’ oprimir,però tampoc massa,
i has de fregar,lentament i amorosa.
Arribaràs, tot seguit, a l’orgasme.”
tot preservant virginitat de sucre,
quan no pots més i els crepuscles et cremen:
maniobrant expertament i dòcil,
aquelles nits que cremen els llençols
i et crema el llit com si fos dins un forn.
Tot el secret roman,sol,en el clítoris;
i amb dit suau,amb la punta del dit,
l’has d’ oprimir,però tampoc massa,
i has de fregar,lentament i amorosa.
Arribaràs, tot seguit, a l’orgasme.”
i segueix:
” ”Mira, és així” i vas obrir les cames,
vas descordar el pantaló, i obrires
el dolç secret amb plena indeferència.
Havent untat, a la boca, el teu dit,
te’l vas ficar al sexe,iniciant
l’artesanal exercici,amb gran cura.”
vas descordar el pantaló, i obrires
el dolç secret amb plena indeferència.
Havent untat, a la boca, el teu dit,
te’l vas ficar al sexe,iniciant
l’artesanal exercici,amb gran cura.”
I diu també Estellés:
“M´has masturbat amb la dreta i l’ esquerra,
i no sé jo com diré amb quina mà
he sentit més plaer que em donaves.
Oh plet tan dolç o doble experiència,
cosa d’ amor o de breu epigrama,
¿qui sabrà dir quin fou el resultat?
Mire, i no hi veig res mes que unes taques llargues. “
i no sé jo com diré amb quina mà
he sentit més plaer que em donaves.
Oh plet tan dolç o doble experiència,
cosa d’ amor o de breu epigrama,
¿qui sabrà dir quin fou el resultat?
Mire, i no hi veig res mes que unes taques llargues. “
”Eficient,delicada,dolcíssima,
ha estat la mà,descapollant-me,tèbia,
càlidament treballant amb la llengua,
fent-me sentir aquell delit extrem,
mereixedor de la glopada unànime:
mai no podré oblidar aquest dia.
M’ has enramat de besades molt grates,
fent-me vessar engrunes seminals.”
ha estat la mà,descapollant-me,tèbia,
càlidament treballant amb la llengua,
fent-me sentir aquell delit extrem,
mereixedor de la glopada unànime:
mai no podré oblidar aquest dia.
M’ has enramat de besades molt grates,
fent-me vessar engrunes seminals.”
Op.cit.,pag,81-82
mardi 24 mai 2016
AVUI VA DEL POETA V.A.E. I DE LA SEUA POESIA
He aixecat, mentre escrivia, el cap i amb ulls cansats de la cal·ligrafia he vist enllà, damunt d’una tauleta que hi ha al racó del nostre menjador, entre papers i llibres que m’estime, com un ocell de ritme popular, com un gresol, una fotografia de fa mil anys o de fa quatre dies: tu i jo, Isabel, feliços d’un amor, i més enllà les Sitges del meu poble. La veig sovint i et recorde moltíssim, el cos esvelt com un cànter de Nàquera i un breu ocell de tristesa als teus ulls. M’ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia entre papers i fortuïtes síl·labes. Com qui, a la nit, intenta orientar-se amb mans, amb ulls, jo t’evoque i et mire aquell instant de l’any 48. Tu vares fer que cregués altre cop i m’has donat la teua companyia, el teu discret silenci, el teu ajut. Aquesta nit t’he mirat novament. Et tinc i et veig com et veié el meu cor el dia aquell de la fotografia. Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills. En aquest gran silenci de la casa jo et vull deixar, amant, amats per sempre, un ram convuls de síl·labes de vidre. Al dematí potser et floriran entre les mans de timidesa invicta, i volarà des d’ell brisa i colomes. Creix el mural de calç i de coets, amb claredat i explosions de mar, per un amor que se’ns enduu plegats. Secret amor, estendard lluminós, barres de sang sobre un blanc intocable, aquest amor salvatge d’un país que havem creuat, estimant-nos moltíssim, des d’Alacant a Castelló, amb els ulls plens d’una llum, una gota de llum. Dic el teu nom Isabel i canten els canyars i pels carrers diversos de València passen amants que es besen a la boca, amb molt d’amor presos per la cintura, atarantats d’una olor de gesmils. Dic el teu nom i amb casta reverència el posaré en un pitxer amb aigua. Dic Isabel i seguesc el camí.
Inscription à :
Articles (Atom)