COMBINACIONS DE PRONOMS FEBLES

SESSIÓ 9, 10 i 11

Sessió 9
1- Dictat
2- Pronominalització de textos

Sessió 10
1- Revisem tots els pronoms (breument)
2- Pronominalització de textos: Decàleg dels drets lingüístics3- Ortografia: "nn", "nm", "mm"...
    * paraules amb nm-mm
    * paraules amb nn
    * paraules amb mm


PRONOMINALITZACIÓ DE TEXTOS:
Decàleg dels drets lingüístics (El Tempir)

CODI DE COLORS:
ATRIBUT 
C. DIRECTE
C. INDIRECTE
C. CIRCUMSTANCIAL
C. PREPOSICIONAL

1r. Parla en valencià a tot arreu.
Una llengua viva és una llengua parlada.

2n. Transmet i ensenya el valencià als teus fills.
Les llengües que es transmeten són les que viuen.

3r. Parla en valencià sempre que pugues
i ofereix-lo a les persones  nouvingudes i a qui l'està aprenent.

4t. Respecta i valora totes les llengües,
i demana el mateix tractament per al valencià.

5è. Aprecia i valora totes les variants geogràfiques del valencià.
La unitat en la diversitat és com es manifesta la riquesa de les llengües.

6é. Expressa't bé en valencià.
Eres un exemple per als xiquets i per a qui l'està aprenent.

7é. Dóna suport als mitjans de comunicació en la nostra llengua. Consumeix béns i productes etiquetats en valencià.

8é. Consumeix productes culturals vehiculats en valencià (literatura, cinema, teatre, música, etc.)
i fes-los conéixer a les teues amistats.

9é. Fes que el valencià siga la llengua de les teues xarxes socials. Així et presentaràs al món com a valencianoparlant.

10é. Exerceix els teus drets lingüístics.
Demana sempre que pugues els serveis en valencià. Hi tens dret

PARAULES AMB "nm", "mm"

PARULES AMB "nn"

     ALTRES EXEMPLES:
     connectar, ennuvolar, innovar, innocent, innecessari.
  

     EXERCICI:

http://arxius.cpnl.cat/pub/heura/ensenyament/Solucionari%20exercicis%20nivell%20intermedi.pdf

https://suficienciaviladecans2013.files.wordpress.com/2013/05/exercicis-de-reforc3a7-nivell-intermedi.pdf

Un viatge amb Darwin - Mètode

http://metode.cat/Metode-TV/Un-viatge-amb-Darwin

'Mètode' estrena '180 anys del retorn del Beagle' en l'aniversari del naixement del naturalista

per Mètode

El 12 de febrer de 1809 naixia a Shrewsbury (Shropshire, Anglaterra) Charles Darwin. El 1831 el jove naturalista salpava de la badia de Plymouth a bord del Beagle, en un viatge que va durar fins el 2 d'octubre de 1836. Així doncs, el 2016 celebrem 180 anys del seu retorn.

Ara bé, què sabem d'aquest viatge? Què va suposar per al jove Darwin? I per a la història de la ciència? Va influir en les obres del naturalista? De tot això i més en parlen a ‘180 anys del retorn del Beagle’ Xavier Bellès, entomòleg i director de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC–UPF) de Barcelona, i Mercè Durfort, catedràtica de Biologia Cel·lular de la Universitat de Barcelona.

Coincidint amb el Dia Darwin, Mètode estrena aquest vídeo realitzat en col·laboració amb el Banc digital de continguts, una iniciativa de l’Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC) i l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).

SESSIÓ 9 - 5 de ferber de 2016

1. Dictat
2. Accents diacrítics
    Frases amb paraules sobre les parelles amb o sense accent.
3. Exercicis de pronoms febles
4. Vídeo: L'arbreda monumental

SESSIÓ 8 - 29 de gener de 2016

SESSIÓ 7 - 22 de gener de 2016

Publicació del Jardí botànic: L'ARBREDA MONUMENTAL

UNA PUBLICACIÓ
DEL BOTÀNIC DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

DIA: 4 FEBRER 2016
AUDITORI JOAN PLAÇA, 19H
ENTRADA LLIURE, AFORAMENT LIMITAT 
El Jardí Botànic presenta dijous que ve 4 de febrer “L'Arbreda Monumental” el tercer volum de la seua col·lecció Monografies Botàniques, una sèrie de publicacions que pretén abastar les espècies botàniques més importants del Botànic.

L'acte comptarà amb la presència de la directora del Jardí Botànic, Isabel Mateu, i els autors del llibre D. Manuel Costa, Catedràtic Emèrit de la Universitat de València i exdirector del JBUV, i José Plumed, Tècnic Especialista en Arboricultura del JBUV.

Aquesta última monografia recull la gran diversitat d'arbres de tipus monumental que podem trobar al Jardí, així com altres plantes notables que, sense ser arbres en sentit estricte, s'han convertit en elements singulars del Botànic, com és el cas d'algunes ciques, yuccas o palmeres. L'arbreda, és sense cap dubte la col·lecció més important del nostre Jardí, perquè li atorga caràcter i perquè l'ha convertit amb el pas dels anys en eixe gran bosc urbà que és avui dia.

Descripció general, ecologia, mapa de distribució, dades biomètriques i usos més importants de 65 espècies diferents, juntament amb imatges de gran qualitat visual, és el que podrem trobar en aquesta magnífica guia que inclou a més un plànol amb les seues localitzacions exactes en el Jardí, perquè es convertisca en l'acompanyant perfecte mentre passegem sota la immensa arbreda del Botànic.

A més, a partir del mes de febrer, el llibre s'extrapolarà al Jardí a través d'un itinerari autoguiat amb informació iconogràfica de cadascuna de les espècies arreplegades, i que a través de codis QR ens portaran a la fitxa virtual estesa de cadascuna d'elles.
Des del Botànic us convidem a participar d'aquesta jornada que tindrà lloc a les 19h en l'Auditori Joan Plaça del Jardí. L'entrada serà gratuïta i l'aforament limitat, a més durant l'acte els assistents podran adquirir la monografia a un preu especial de 5€.

PRONOMS FEBLES

EXERCICIS: Pronoms febles simples- autocorrectiu
EXPLICACIÓ: Els pronoms febles.ppt


Algunes frases que hem pensat a classe:
Amaga'ls // els                       Talla'ls, els talls.
Posa'ls, els tovallons a la taula

Pensa-ho bé (això)                 Posa'ls (els testos a fora)
Pensa'ls bé (els problemes)

Amaga'l.                                 Posa-les (les flors en remull)

On l'amagues?                        L'ompli (L'ampolla / el got) LA/EL
                                               L'oblide (a ell).

Torna-li la trompa, al xic   Ompli'l / ompli-la
Torna-li-la
Torna'l, el boli  //  Torna'm el boli //  Torna-me'l //  Torna-m'ho (això)

Compra'l (el pa)
Vull comprar-lo (el pa)    ///    El vull comprar
Vull comprar-la (la llet)    ///     La vull comprar

M'ho menjaré (això)

No n'hi ha (de peix, de pa....) (No hi ha peix...)

VOCABULARI: EL nom de les lletres

Lletra	Nom	Exemple
A, a	a	anar
B, b	be (alta)	balança
C, c	ce	cantar
D, d	de	dit
E, e	e	elegant
F, f	efe, efa, ef	favorit
G, g	ge	gat
H, h	hac	habilitat
I, i	i llatina	iaia
J, j	jota	jacuzzi
K, k	ca	karate
L, l	ele, ela o el	laberint
M, m	eme, ema o em	mare
N, n	ene o ena o en	nas
O, o	o	orella
P, p	pe	ploure
Q, q	cu	qüestió
R, r	erre, erra o er	rialla
S, s	esse, essa o es	sucre
T, t	te	tabal
U, u	u	udolar
V, v	ve (baixa)	veritat
W, w	ve (doble)	walkman
X, x	ics o xeix	xica
Y, y	i grega	espanya
Z, z	zeta	zebra

SESSIÓ 6

1- Moments de conversa
    Club de Lectura
2- Escrivim per a promoure'ns.... amb creativitat! (Usem el diccionari de frases fetes)
3- Preparem el mitjà (Lèxic i Semàntica)
4- Poètica 2.0 - Vídeo i lectura
5- Dictat

POÈTICA 2.0 - POESIA VALENCIANA

 

http://www.poetica2puntocero.com/

Decàleg dels drets lingüístics - EL TEMPIR

RODAMOTS: malmirar

http://rodamots.cat/malmirar/

Definició

Veure amb mals ulls, tenir malvolença a algú.

La madrastra malmira la Ventafocs.
La gent del poble era desconfiada i malmirava els nouvinguts.

Segons el DCVB, «especialment, mirar amb intenció de fascinar i fer mal, com diu que feien les bruixes».

Etimologia

Compost de mal- i mirar, del llatí mirāri, ‘admirar’.

Usos

• —He conegut una noia rica, senzilla i seriosa. Es diu Hannah Vetsera. El que passa és que la seva mare té una fama escandalosa. És una llevantina abominable nascuda a Constantinoble, segons crec. No sé pas si m’hi podré casar, amb Hannah, però m’agradaria fer-ho. Tanmateix, la mare, i una germaneta seva que es diu Mary —així, a l’anglesa—, són malmirades per totes les dones, solteres i casades. La Mary només té disset anys i ja és un personatge delicat i temible. És la noia de moda aquesta tardor. Una turca d’harem, molsuda i sucosa com un préssec madur, magnífica, amb uns ulls grans i humits de somriures i de carícies. És una d’aquelles noies de seducció, segura perquè posseeixen un lleugeríssim perfum d’esclavatge, i el sap utilitzar. Farà tronar i ploure.
  Néstor Luján, A Mayerling, una nit… (Barcelona: Plaza & Janés, 1990), pàg. 23

• A pesar d’estar format en una educació que actuava com si només existira el castellà, la cultura castellana i la història de la Corona de Castella; una educació que impulsava a malmirar tota llengua i tota cultura que no fóra la castellana, malgrat tot això el jutge de Catarroja es sentia valencià, s’identificava amb la societat valenciana i afavoria, amb fets i amb paraules, l’ús públic del valencià.
  Abelard Saragossà, El valencià de Bernat i Baldoví: del passat al futur. Ideologia i tast lèxic (Alzira: Bromera, 2010), pàg. 55

5 aberracions lingüístiques nadalenques (NÚVOL, el digital de la cultura)

 Llegeix tot l'article en aquest enllaç.

RESUM:
 
1. Nadals*. En català, Nadal és singular. 

3. Nit bona/nit vella*. Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any.

4. Feliç any*.  Sempre hem dit ‘Bon any nou’ o senzillament ‘Bon any’

5. Reis Mags*. Aquí sempre n’hem dit Reis d’Orient. Cavalcada. 

Si t’ha agradat aquest article, també et pot interessar Els deu errors més freqüents en català, de Griselda Oliver.

REFRANYS: Top ten en una enquesta al País Valencià

http://vpamies.dites.cat/2010/10/top-ten-dels-refranys-catalans-pais.html

Top ten de refranys triats al País Valencià:

1. Qui no vulga pols, que no vaja a l'era
   (72, 32,73%)
2. A la taula i al llit al primer crit
   (58, 26,36%)
3. Quan Benicadell (o Bèrnia, o Corbera, o la Corberana, o Ifac, o Matamon, o Montdúver, o Montgó, o la Murta, o Segària) porta capell, pica espart i fes cordell
   (43, 19,55%) 
4. Cel a borreguets, aigua a canterets
   (36, 16,36%)
5. No deixes les sendes velles per les novelles
   (33, 15,00%)
6. Li diu el mort al degollat: -Qui t'ha fet eixe forat?
   (32, 14,55%)
7. De fora (o Forasters) vindran que de casa ens trauran
   (30, 13,64%)
8. A l'estiu tot lo món viu
   (30, 13,64%)
9. Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, però segures
   (28, 12,73%)
10. Triple empat entre Tota pedra fa paret | Estira més un pèl de figa que una maroma de barco | Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal
    (24, 10,91%)

DICCIONARI DE SINÒNIMS D'ALBERT JANER en línia

A la columna de la dreta, a la secció RECURSOS, he afegit l'enllaç a aquest diccionari: Diccionari de sinònims d'Albert Jané.

Un bon diccionari!

 

LOCUCIONS, FRASES FETES I RAEFRANYS

Un recull de la UPV

BENVINGUTS AL GRUP DE WHATS-APP (Qualsevol nit pot sortir el sol. Jaume Sisa)

Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-baba i en Gullivert.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,
  que casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito,
 i doña Urraca i en Carpanta i Barba-azul
i Frankenstein i l'home-llop i el compte Dràcula i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan,
la senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,
els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual,
la Pepa maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.
en Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises
i el Capitán Trueno en patinet.
I a les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick
i l'emperadriu Sissi,
i Mortadelo, i Filemón i Guillem Brown i Guillem Tell,
la Caputxeta Vermelleta, el Llop Ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popeye.

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu,
també pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.
el temps no compta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.