mardi 4 avril 2017

lundi 13 mars 2017

UN PASSEIG PER LES FALLES

Un vídeo de la Dipu i un Stop Motion de Lucia Martínez
 


JOC D'OBSERVACIÓ: Quines paraules es repeteixen en els dos vídeos?
DICTAT del vocabulari aprés.
FRASES EN FUTUR: Què faré jo per a Falles?
FRASES EN PRESENT: La meua opinió sobre les Falles

lundi 30 janvier 2017

Lletres s, ss, c, ç, z

Del blog "Aula de Català"

Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.

Normes d’ortografia

Ortografia de la essa sonora
-s- entre vocals -s-: camisa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa… Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi…Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presagi, presumpte, residu
Derivats de dins, fons i trans -dins-: endinsar -fons-: enfonsar, enfonsament -trans-: transitar, trànsit
z- a principi de paraula z-: zebra, zero, zona, zoo…
-z- darrere consonant Cons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill…
Hi ha algunes paraules cultes que presenten una –z- entre vocals. -z-: amazona, trapezi, ozó, topazi…

Ortografia de la essa sonora
A principi de paraula: s, c s-: sabata, seient, síndria, sucre… Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió, lluïssor…Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança…
c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera…
Entre vocals: ss, c, ç -ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa…
-c-: àcid, facècia, places, recinte…
ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça…
A final de paraula: s, ç -s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís…
-ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç…

Per practicar

Nodes 2 234 235 236 237 238 239 240


262 263 264 265 266



Nodes 4 440 442 443 444 445 446 447 448 449
Enxaneta 43  55  56  57  64  68  69  254  255 - AUTOCORRECTIUS!!

La ç

 Resultat d'imatges de paraules amb ç
Resultat d'imatges de ç
 
Al salc:
 
Aquesta lletra (anomenada ce trencada) és usada només per a
    representar el so de [s] (ESSA SORDA). Combina amb la c, segons la
    regla que ja hem vist:
    
    -ç davant de A, O, u i a final de mot
       calça, començo, forçut, lluç,...
    
    -c davant de E, I: 
        calces, llucet, comenci,...
    
    No hi ha, però, regles fixes per a l'ús d'aquesta parella de grafies
    o les seves equivalents s/ss (tros - destrossar). Només la lectura
    atenta i l'ús freqüent ens podran resoldre tots els dubtes.
    
    Remarca:
    
    a) Alguns casos poden ser resolts tenint en compte que c/ç poden
    alternar, en una família de mots, amb el so de [t]:
    
    _ força/forcejar/fortalesa
    _ avancar/avantatge
    _ adreçar/dreçar/dret
    _ torçar/tort
    _ alçar/altura
    _ cançó/cantar
    _ escurçar/curt
    
    b) Els mots derivats formats amb els sufixos -ANÇA i -ENÇA:
    esperança, coneixença,... (No són derivats pansa, cansa, dansa,
    pensa, defensa,...)
    
    c) Noms de lloc dels Països Catalans: L'Arboç, Argençola, Caçà,
    Calassanç, Capçanes, Castellterçol, Corçà, Flaçà, Llançà, Lliçà,
    Lluçà, Lluçanès, Can Maçana, La Maçana, Maçanes, Maçanet, Marçà,
    Ronçana, Vinçà,...
    
    d) D'altres topònims: Les Açores, Coblença, França, Moçambic, Niça,
    Provença,...
    
    e) Verbs: Agençar, amenaçar, avançar, caçar, calçar, començar,
    encalçar, esmerçar, esquinçar, llençar, llançar, traçar, i els seus
    respectius derivats i primitius: amenaça, avenç, caça, començ,
    encalç, esquinç, llança, traç,...
    
    f) Altres mots: açò (i ço), arboç, arç, balanç, balança, balç, boç,
    braç, ça (ençà...), cabeça (d'alls), calç, calça, capça(1) (i
    derivats: capçal, capçalera, escapçar,...), cerç, comerç, dolç(2),
    eriçó, escorça, escurçó, estruç, faç, façana, faiçó, falç (eina),
    francmaçó, glaç, jaç, llaç, llençol, lliçó, lluç, maça (eina),
    mançanilla, març, novençà, peça, pedaç, pinça, pitança, plaça,
    plançó, puça, raça, solaç, terç, terça, unça, variça, veça. I llurs
    derivats.
    NOTES:
    
    1. capça: Part superior d'algunes plantes, com el bròquil, o la
    col-i-flor. No ho confongueu amb «capsa», de cartó, de llauna,...
    
    2. I també un bon nombre d'adjectius com és ara: capaç, audaç,
    veraç, atroç, feliç, descalç,...

dimanche 8 janvier 2017

3a conjugació: Verbs purs o verbs incoatius



En la tercera conjugació (verbs acabats en –ir) trobem dos grups: els incoatius i els purs. Els verbs purs tenen unes desinències regulars, que no presenten cap complicació, però els incoatius tenen unes desinències pròpies per al present d’indicatiu i el present de subjuntiu. A continuació, teniu el model de conjugació tant dels purs com dels incoatius. 
  • Purs
Els verbs purs més utilitzats són dormir, fugir, morir, obrir, collir, tenir, omplir, sentir (però assentir i dissentir són incoatius), bullir, cruixir, grunyir, etc.
Com a exemple, conjuguem els verbs morir dormir:
Present d’indicatiu: jo mor, tu mors, ell mor, nosaltres morim, vosaltres moriu, ells moren
Present de subjuntiu: jo dorma, tu dormes, ell dorma, nosaltres dormim, vosaltres dormiu, ells dormen
  • Incoatius
La majoria dels verbs de la tercera conjugació són incoatius, per exemple eixir, resumir, corregir, decidir, discutir, consumir, presumir, engolir, preferir, servir, assentir, dissentir, imprimir, traduir, complir, lluir, repartir, etc.
Com a model, conjugarem el verb servir.
Present d’indicatiu: jo servisc, tu serveixes / servixes, ell serveix / servix, nosaltres servim, vosaltres serviu, ells serveixen / servixen
Present de subjuntiu: jo servisca, tu servisques, ell servisca, nosaltres servim, vosaltres serviu, ells servisquen

No obstant això, hi ha diversos verbs que accepten ambdues flexions, és a dir, que poden ser tant incoatius com purs: afegir, llegir, vestir, mentir, escopir, acudir, renyir, oir, etc. Així, per exemple, el present de subjuntiu de llegir podria ser jo llija o jo llegisca, i el present d’indicatiu seria jo llig o jo llegisc.
D’altra banda, hi ha una particularitat vocàlica amb alguns verbs de la tercera conjugació. En els verbs collir, cosir, engolir, sortir i tossir, la o canvia per u quan eixa o és tònica, o el que és el mateix, en les persones 1a, 2a i 3a de singular i en la 3a de plural.
Per exemple: jo cull i no jo coll, tu cuses i no tu coses, ell surta i no ell sorta, ells tussen i no ells tossen.
Exercicis: