Avui Albert Dasí ha enllaçat aquest magnífic article a la web de l'escola: La llengua la degrades tu, de Josep Badia i Pujol.
Un magnífic text per a treballar a classe.
Us propose fer una llista de dues columnes.
La de l'esquerra ha de dur com a títol INCORRECTE i la de la dreta CORRECTE. A més a més, cada paraula incorrecta la ratllarem amb una creu roja per damunt. Així, la nostra memòria visual recordarà més fàcilment quina és la versió correcta i quina la incorrecta.
La llengua la degrades tu
Tothom s’exclama que la gent cada vegada
parla més malament, que es perden paraules i expressions a marxes
forçades, que com més va més barregem el català i el castellà… En
definitiva, que a cada bugada es perd una pila de llençols.
Però què fem, cadascú de nosaltres, per evitar-ho?
Vós, que ja teniu uns quants anys, de
segur que mireu de transmetre als fills i als néts el català de tota la
vida, el que vau aprendre dels pares i avis? De debò de debò que els
parleu com us parlaven? Els dieu aquelles frases fetes que tantes
vegades havíeu sentit? Els rectifiqueu (amablement, dolçament,
indirectament si cal) quan diuen alguna expressió que fa grinyolar les
orelles? Feu per manera de recordar i transmetre’ls els refranys que teniu al magatzem de la memòria? Els dieu que no tinguin fred de peus, als néts, quan sembla que tinguin gelos? O que de vegades convé ensabonar o raspallar el mestre, en comptes de fer-li la pilota? Encara dieu I ca!, allà on ara el jovent exclama Què va!? Els doneu entenent que la llengua s’ha tractar bé?
Tu, que vas rebre aquell català sòlid i genuí del pare i de la mare, què fas? Els carrers, els creues o els travesses? Afluixes als revolts o a les corbes? Expliques que tens una feinada o un munt de feina? T’adones que hi ha més ignorants que no sembla o bé creus hi han més ignorants dels que sembla? Les coses, les has de menester o et fan falta? Et meravelles perquè hi havia una gentada o trobes que simplement hi havia molta gent? Bades la boca o l’obres? Penses que hi ha més o menys els de sempre o que n’hi ha si fa no fa com sempre. Et van encomanar la malaltia o te la van contagiar? Et costa de pair la llet amb lactosa o la digereixes malament? Sempre obtens les coses a poc a poc o també de mica en mica? Tanques els ulls o els acluques? Demanes ajuda cada dia o de tant en tant demanes ajut? Quan s’escau el sant o l’aniversari dels menuts, els dius felicitats als dos o per molts anys a tots dos? T’afanyes o et dónes pressa? Aconselles als amics que vinguin quant abans millor o tan aviat com puguin? Dius que s’acostaven tot de cotxes o que s’apropaven cantitat de cotxes? Les sabates, t’apreten o t’estrenyen? Implores a la mainada que no t’atabalin o que no t’agobiïn? En Rajoy et fa sortir de polleguera o et posa dels nervis? Trobes que la sopa és boníssima o que està riquíssima? Arribes a les vuit i mitja o a dos quarts de nou?
I tu, mare jove, monitor d’esplai, mestra
novella… tu que encara has mamat un català d’una certa qualitat; tu que
vas tenir la sort de veure Els Barrufets i Bola de Drac
aquells anys que a TV3 eren conscients del paper d’una televisió en el
redreçament de la llengua, què fas quan sents que a la Martina se li ha caigut el iapis al terra i tu saps que, de fet, li ha caigut el llapis a terra? Què dius quan la Bruna t’explica que els Reis li han passat una motxila i un relotxe? O quan la Clàudia et vol fer creure que està sota la taula i resulta que ja no hi és? O quan en Guillem t’informa que havia molta cua i tu saps que no n’hi havia tanta? O quan l’Èric diu que vol jugar a pilla-pilla i la Vanessa a l’escondite i tu saps que és moooolt més divertit jugar a tocar i parar i a fet amagar? O quan en Pol t’explica que si un nen estornuda tota la classe es riu i tu no entens com és que tothom riu per un simple esternut?
Evidentment, el títol és una provocació.
El català, no el deteriores tu i prou. Però si no hi fem res això se’ns
en va a can Pistraus. I si cadascú espera que comenci el del costat,
senyal que tant se’ns en dóna. Oi?
