Dani Miquel: La princesa Ratolina

Hi havia una vegada en un poble de la xina, una princesa ratolina que es volia casar. Ah!! Però no amb qualsevol, no, ella volia el personatge més poderós. Així que va anar a parlar amb el seu mestre, el savi més vell del seu país, i aquest li va dir que el personatge més poderós del món era el sol.

Sense el sol les fruites no podrien madurar. Així que ella sense pensar-ho dues voltes, agafà una motxilla, un entrepà i una dotzena de taronges de l’Olleria (he, he), i allà que se n’anà…

DO-MIm-LAm

La princesa ratolina, el sol ha anat a buscar, li ha dit:
- Fill de la meva vida, jo amb tu em vull casar.

FA-SOL-DO

El solet que se n’alegra, però no ho pot acceptar, perquè el núvol té més força, l’amaga  i no pot brillar.

- Aixi que el núvol és més fort que tu?
- Sí.

La princesa ratolina, el núvol ha anat a buscar, li ha dit:
- Fill de la meva vida, jo amb tu em vull casar.

Al núvol li cau la baba, i li diu tot somrient:
- Si busques qui té la força, la resposta està en el vent.

- O siga que el vent és més fort que tu?
- Sí.

La princesa ratolina, el vent ha anat a buscar, li ha dit:
- Fill de la meva vida, jo amb tu em vull casar.

El vent fa una bufanada, de tant que es va alegrar, però diu que la muntanya, és  forta i el fa parar.

- Aaaah!!!, la muntanya és la més forta?
- Sí

La princesa ratolina, a la muntanya ha anat, li ha dit:
- Filla de la meva vida, jo amb tu em vull casar.

La muntanya que tremola, poc a poc es va desfent, i de tota aquella terra, un ratolí va apareixent.

- Tot això ho has fet tu? —Diu la princesa, i el ratolí diu:
- Sí.

La princesa ratolina, agafant el ratolí, li ha dit:
- Fill de la meua vida, vas a ser el meu marit.

Quines voltes pega la vida, per anar al mateix lloc, viu, gaudeix i divertix-te, i no sigues albercoc…no.

ANDANA EDITORIAL:

Dani Miquel: Poema al sol i la lluna

Poema al sol i a la lluna

  (Dani Miquel 1-2008)

-Hola pirats com esteu, enamorats ja es veu,

quina fortuna…Quant que m’agrada la lluna. 

-He dormit en la pallissa (quina risa) amb el tio Caliu (que encara viu),

i ens a despertat un mussol…Quant que m’agrada el sol.

-Una gallina en sabates (barates), i un gos nugat en llonganisses (postisses),

i una dona vestida de dol…Quant que m’agrada el sol. 

-Qui em compra una barraca (barata) que la tinc a vora mar (per a pescar),

té un arbre amb una pruna…Quant que m’agrada la lluna.

-He vist a l’home del sac (per un forat), i va buscant la bolangera (per l’era),

perquè diu que la vol…Quant que m’agrada el sol. 

-El tribunal de les aigües (paraigües), ara reguem per goteig (quin mareig),

què s’ha fet de la sèquia moruna?.Quant que m’agrada la lluna.

-Demà menjarem paella (que vella), amb llenya de taronger (quin plaer),

ens caurà algun bunyol…Quan que m’agrada el sol. 

-Deu pometes del pomer (tot sencer), a poc a poc es van caiguent (ho fa el vent),

i sols queda una…Quant que m’agrada la lluna.

-El Miquelet de la Seu (quin museu), s’obert com una magrana (que gana),

i les campanes van al vol…Quant que m’agrada el sol. 

-Sequiol, poliol, caragol, verderol, col, juliol, trespol, portixol,

que acabe en una no hi ha ninguna…Quant que m’agrada la lluna, la lluna i el sol.