AVUI VA DEL POETA V.A.E. I DE LA SEUA POESIA

Informació extreta  del blog: HISTORIATA, materials educatius.
 

Sonata per a Isabel

He aixecat, mentre escrivia, el cap i amb ulls cansats de la cal·ligrafia he vist enllà, damunt d’una tauleta que hi ha al racó del nostre menjador, entre papers i llibres que m’estime, com un ocell de ritme popular, com un gresol, una fotografia de fa mil anys o de fa quatre dies: tu i jo, Isabel, feliços d’un amor, i més enllà les Sitges del meu poble. La veig sovint i et recorde moltíssim, el cos esvelt com un cànter de Nàquera i un breu ocell de tristesa als teus ulls. M’ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia entre papers i fortuïtes síl·labes. Com qui, a la nit, intenta orientar-se amb mans, amb ulls, jo t’evoque i et mire aquell instant de l’any 48. Tu vares fer que cregués altre cop i m’has donat la teua companyia, el teu discret silenci, el teu ajut. Aquesta nit t’he mirat novament. Et tinc i et veig com et veié el meu cor el dia aquell de la fotografia. Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills. En aquest gran silenci de la casa jo et vull deixar, amant, amats per sempre, un ram convuls de síl·labes de vidre. Al dematí potser et floriran entre les mans de timidesa invicta, i volarà des d’ell brisa i colomes. Creix el mural de calç i de coets, amb claredat i explosions de mar, per un amor que se’ns enduu plegats. Secret amor, estendard lluminós, barres de sang sobre un blanc intocable, aquest amor salvatge d’un país que havem creuat, estimant-nos moltíssim, des d’Alacant a Castelló, amb els ulls plens d’una llum, una gota de llum. Dic el teu nom Isabel i canten els canyars i pels carrers diversos de València passen amants que es besen a la boca, amb molt d’amor presos per la cintura, atarantats d’una olor de gesmils. Dic el teu nom i amb casta reverència el posaré en un pitxer amb aigua. Dic Isabel i seguesc el camí.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: La mona lectora contacontes, de LLorenç Jiménez i Núria Feijóo

QUE TINGUEM SORT: LLuís Llach, cor de la Gavina i altres

Si em dius adéu,

vull que el dia sigui net i clar,

que cap ocell

trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort

i que trobis el que t'ha mancat amb mi.

Si em dius "et vull",

que el sol faci el dia molt més llarg,

i així, robar

temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,

que trobem tot el que ens va mancar ahir.

I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar

el camí que, poc a poc, escrius per a demà.

Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;

per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,

no demanis un camí planer,

ni estels d'argent,

ni un demà ple de promeses, sols

un poc de sort,

i que la vida ens doni un camí ben llarg.

I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar

el camí que, poc a poc, escrius per a demà.

Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;

per això, malgrat la boira, cal caminar.

... I FEU BUNYOLS DE CARABASSA, ELS AUTÈNTICS!

Un viatge amb Darwin - Mètode

http://metode.cat/Metode-TV/Un-viatge-amb-Darwin

'Mètode' estrena '180 anys del retorn del Beagle' en l'aniversari del naixement del naturalista

per Mètode

El 12 de febrer de 1809 naixia a Shrewsbury (Shropshire, Anglaterra) Charles Darwin. El 1831 el jove naturalista salpava de la badia de Plymouth a bord del Beagle, en un viatge que va durar fins el 2 d'octubre de 1836. Així doncs, el 2016 celebrem 180 anys del seu retorn.

Ara bé, què sabem d'aquest viatge? Què va suposar per al jove Darwin? I per a la història de la ciència? Va influir en les obres del naturalista? De tot això i més en parlen a ‘180 anys del retorn del Beagle’ Xavier Bellès, entomòleg i director de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC–UPF) de Barcelona, i Mercè Durfort, catedràtica de Biologia Cel·lular de la Universitat de Barcelona.

Coincidint amb el Dia Darwin, Mètode estrena aquest vídeo realitzat en col·laboració amb el Banc digital de continguts, una iniciativa de l’Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC) i l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).

Recomanacions des de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva

You-tub d'assaig

ATENCIÓ: A la columna de la dreta del blog he afegit l'enllaç al canal TV de la revista científica valenciana Mètode. No tots els vídeos són en valencià però en tots ells hi ha els subtítols en català. 
Es tracta d'articles molt interessants.
També us he afegit l'enllaç a la revista digital en l'apartat "Diaris i revistes digitals". 
Bona lectura!!

LLEGIM I ESCOLTEM VALENCIÀ

Un article sobre el vídeo 
(Al diari electrònic La Veu del País Valencià)

“Sembla com si als valencians ens agradara especialment parlar del que som, deixem de ser, del que sentim, dels símbols que ens representen. Això fa que romanga al nostre interior una sensació de neguit. Com si ser valencià siguera alguna cosa que encara estiguera per definir-se o per concretar-se. Com si hi haguera molt per fer...           

Els intel·lectuals valencians de principis del segle XX es van adonar que totes estes coses que ens identifiquen i ens fan sentir orgull necessitaven d’un nom per al nostre poble que estiguera a la seua alçada. El regne de valència ja feia prop de 100 anys que havia estat dividit en províncies i recuperar la nomenclatura antiga semblava bastant anacrònic. Fou aleshores quan es va decidir potenciar l’altre nom que històricament, ja des del segle XVI, els valencians havíem vingut utilitzant per referir-nos a la nostra terra. País Valencià era molt més que un nom per a un territori, representava l’anhel de seguir sent i sentir-nos valencians; l’anhel de no deixar mai d’avançar cap a un futur de progrés en el qual seguir aportant al món coses meravelloses. Ja durant la Segona República espanyola, quan el terme País Valencià era d’ús habitual per organitzacions i mitjans de comunicació de tot tipus i signe polític, fins i tot tres dels projectes d’estatut d’autonomia que es van redactar durant este període, pretenien convertir este nom en oficial. Malauradament la Guerra  Civil esdevindria i els posteriors 40 anys de dictadura truncaren totes les aspiracions del nostre poble de recobrar l’autogovern perdut 250 anys enrere.

Però amb la mort de Franco i el nou horitzó de democràcia i llibertat que s’obria, van ser molts els valencians i les valencianes que van eixir al carrer per demanar el restabliment de les nostres institucions pròpies i del nostre autogovern. En aquell moment el nom “País Valencià” era amplament assumit per la ciutadania valenciana, pels mitjans de comunicació i les organitzacions polítiques i baix ell s’agrupaven totes aquelles persones que volien una veritable transició democràtica, una ruptura amb la dictadura i l’assoliment de l’autogovern. En esta ocasió el nom  “País Valencià” estaria associat al progrés i a un horitzó de vida digne per al nostre poble. De fet, aquell consell preautonòmic tenia un nom oficial de Consell del País Valencià. Així es va reflectir el 1981 a l’Estatut d’autonomia que acordarien totes les forces polítiques valencianes tant d’esquerres com de dretes, el conegut com l’Estatut de Benicàssim, on per fi, després de molts intents històrics s’assentaven les bases de la nostra autonomia i es fixava, amb l’acord de les principals forces en nom de País Valencià com a nom oficial per al nostre territori.

No seria fins al debat de l’Estatut al Congrés dels Diputats de Madrid, que el nom que els valencians i les valencianes havíem triat lliurement per a denominar-nos seria rebutjat, sent substituït, pel de “Comunitat Valenciana”, que es va inventar allà mateix, en el conegut com “l’Estatut de Madrid”, i que els valencians mai tinguérem ni hem tingut opció de ratificar o rectificar. Es trencava així, des de Madrid, el consens dels valencians i la possibilitat de decidir allò que és bàsic per a qualsevol societat i poble: el nostre nom.

Per tot això hi ha gent, organitzacions i entitats que malgrat la imposició feta des de Madrid, seguim utilitzant el terme País Valencià: un nom que representa molt més que un territori, representa un sentiment de modernitat, d’esperança i il·lusió de tot un poble en el seu futur. Per tant quan escoltes el terme País Valencià recorda tots els valors que hi ha darrere. I si estimes esta terra i estimes allò que som, cal dir ben fort País Valencià! T’estime.