RODAMOTS: malmirar

http://rodamots.cat/malmirar/

Definició

Veure amb mals ulls, tenir malvolença a algú.

La madrastra malmira la Ventafocs.
La gent del poble era desconfiada i malmirava els nouvinguts.

Segons el DCVB, «especialment, mirar amb intenció de fascinar i fer mal, com diu que feien les bruixes».

Etimologia

Compost de mal- i mirar, del llatí mirāri, ‘admirar’.

Usos

• —He conegut una noia rica, senzilla i seriosa. Es diu Hannah Vetsera. El que passa és que la seva mare té una fama escandalosa. És una llevantina abominable nascuda a Constantinoble, segons crec. No sé pas si m’hi podré casar, amb Hannah, però m’agradaria fer-ho. Tanmateix, la mare, i una germaneta seva que es diu Mary —així, a l’anglesa—, són malmirades per totes les dones, solteres i casades. La Mary només té disset anys i ja és un personatge delicat i temible. És la noia de moda aquesta tardor. Una turca d’harem, molsuda i sucosa com un préssec madur, magnífica, amb uns ulls grans i humits de somriures i de carícies. És una d’aquelles noies de seducció, segura perquè posseeixen un lleugeríssim perfum d’esclavatge, i el sap utilitzar. Farà tronar i ploure.
  Néstor Luján, A Mayerling, una nit… (Barcelona: Plaza & Janés, 1990), pàg. 23

• A pesar d’estar format en una educació que actuava com si només existira el castellà, la cultura castellana i la història de la Corona de Castella; una educació que impulsava a malmirar tota llengua i tota cultura que no fóra la castellana, malgrat tot això el jutge de Catarroja es sentia valencià, s’identificava amb la societat valenciana i afavoria, amb fets i amb paraules, l’ús públic del valencià.
  Abelard Saragossà, El valencià de Bernat i Baldoví: del passat al futur. Ideologia i tast lèxic (Alzira: Bromera, 2010), pàg. 55

5 aberracions lingüístiques nadalenques (NÚVOL, el digital de la cultura)

 Llegeix tot l'article en aquest enllaç.

RESUM:
 
1. Nadals*. En català, Nadal és singular. 

3. Nit bona/nit vella*. Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any.

4. Feliç any*.  Sempre hem dit ‘Bon any nou’ o senzillament ‘Bon any’

5. Reis Mags*. Aquí sempre n’hem dit Reis d’Orient. Cavalcada. 

Si t’ha agradat aquest article, també et pot interessar Els deu errors més freqüents en català, de Griselda Oliver.

REFRANYS: Top ten en una enquesta al País Valencià

http://vpamies.dites.cat/2010/10/top-ten-dels-refranys-catalans-pais.html

Top ten de refranys triats al País Valencià:

1. Qui no vulga pols, que no vaja a l'era
   (72, 32,73%)
2. A la taula i al llit al primer crit
   (58, 26,36%)
3. Quan Benicadell (o Bèrnia, o Corbera, o la Corberana, o Ifac, o Matamon, o Montdúver, o Montgó, o la Murta, o Segària) porta capell, pica espart i fes cordell
   (43, 19,55%) 
4. Cel a borreguets, aigua a canterets
   (36, 16,36%)
5. No deixes les sendes velles per les novelles
   (33, 15,00%)
6. Li diu el mort al degollat: -Qui t'ha fet eixe forat?
   (32, 14,55%)
7. De fora (o Forasters) vindran que de casa ens trauran
   (30, 13,64%)
8. A l'estiu tot lo món viu
   (30, 13,64%)
9. Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, però segures
   (28, 12,73%)
10. Triple empat entre Tota pedra fa paret | Estira més un pèl de figa que una maroma de barco | Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal
    (24, 10,91%)

DICCIONARI DE SINÒNIMS D'ALBERT JANER en línia

A la columna de la dreta, a la secció RECURSOS, he afegit l'enllaç a aquest diccionari: Diccionari de sinònims d'Albert Jané.

Un bon diccionari!

 

LOCUCIONS, FRASES FETES I RAEFRANYS

Un recull de la UPV

BENVINGUTS AL GRUP DE WHATS-APP (Qualsevol nit pot sortir el sol. Jaume Sisa)

Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-baba i en Gullivert.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,
  que casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito,
 i doña Urraca i en Carpanta i Barba-azul
i Frankenstein i l'home-llop i el compte Dràcula i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan,
la senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,
els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual,
la Pepa maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.
en Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises
i el Capitán Trueno en patinet.
I a les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick
i l'emperadriu Sissi,
i Mortadelo, i Filemón i Guillem Brown i Guillem Tell,
la Caputxeta Vermelleta, el Llop Ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popeye.

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu,
també pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.
el temps no compta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

VOCABULARI: paraules amb el dígraf "mm"

DUBTES: "a la que", "a què" o "a la qual".

La construcció preposició + article + que  és incorrecta quan equival a:

preposició + article + qual 
o  
preposició + què / preposició + qui.

Exemples incorrectes:

La història de la que parlaven és estranya
La persona a la que telefonem cada matí és de Manlleu
Els guanyadors, als que van entregar un premi, eren de Catalunya

 
Exemples correctes (totes dues opcions són bones):

La història de què / de la qual parlaven és estranya
La persona a qui / a la qual telefonem cada matí és de Manlleu
Els guanyadors,  a qui / als quals van entregar un premi, eren de Catalunya

DUBTES: "que" o "què"

http://www.tarragona.cat/

NOTÍCIES: Música

Dos grups valencians se situen entre els 50 millors discos del món en 2015

 Efrén López
Carles Dènia 

Efrén López amb El fill del llop (Buda Musique, 2015) i Carles Dénia i La Nova Rimaire amb L’home insomne (Comboi Records, 2015) entren en el llistat dels 50 millors discos de World Music segons els criteris de la Transglobal World Music Chart.

---

La Transglobal World Music Chart és una mena de plataforma virtual que funciona com una xarxa. Aquesta però, té dues funcions. Per una banda fa de col·lector de totes les propostes de World Music que es publiquen al món per escoltar-les, conèixer-les i qualificar-les. Per altra, fan per connectar-les, donar-les a conèixer, divulgar-les des de la plataforma.

Segons expliquen en la seua web la Transglobal World Music Chart va nàixer en la primavera de 2015, engrescada pel crític musical de la WorldMusicCentral.org dels Estats Units Ángel Romero i Araceli Tzigane i Juan Antonio Vázquez sengles crítics de Mundofonías de l’Estat espanyol, encara que l’equip de crítics que configuren els llistats mensuals i l’anual el formen 42 crítics musicals de llocs tan dispars com el Japó, Austràlia, República Txeca, Israel, USA, Romania, Malàisia, la Xina, Brasil o Turquia.

^{Efrén López i Carles Dénia.}

La xarxa entra doncs, en funcionament. Connectats diversos crítics musicals d’arreu del món escolten, analitzen i valoren propostes de World Music de totes les parts i confeccionen un llistat mensual amb els millors discos/propostes.

El mes de novembre finalitzava amb el disc El fill del llop (Buda Musique, 2015) d’Efrén López, qui fou part fonamental de l’Ham de foc juntament amb Mara Aranda, col·locat en la cinquena posició.

Un mes després, en desembre, L’home insomne (Comboi Records, 2015), de Carles Dénia i La Nova Rimaire es col·locava en la quarta posició del llistat mensual.

Finalment, fa uns pocs dies s’ha fet pública la llista anual amb la classificació, segons les qualificacions de l’equip de crítics musicals d’arreu del món, amb els 50 millors discos de World Music on El fill del llop (Buda Musique) d’Efrén López ha quedat col·locat en la huitena posició i L’home insomne (Comboi Records) de Carles Dénia i La Nova Rimaire en la vint-i-novena.

EXERCICI DE PRONOMS:
Substitueix per pronoms els CD marcats amb negreta.

AVUI A CLASSE HEM PARLAT DE: Rondalles

Què és una rondalla?

 

EXERCICIS: registres lingüístics

http://www.edu365.cat/eso/
 

http://www.e-distribucion.com/barcanova/

AVUI A CLASSE HEM PARLAT DE: registre formal i col·loquial

Podem usar el registre col·loquial? 
És clar que sí, però hem de saber destriar el context adequat. 
Sonaria un poc estrany usar el registre formal amb els amics mentre ens prenem una cerveseta, no?
Doncs tampoc no hem d'oblidar que en un judici o en una entrevista de treball, per posar-ne un parell d'exemple, haurem d'emprar un registre estàndard i fins i tot formal.

En aquesta imatge podeu veure clarament tres exemples de tres opcions possibles, una per a cadascun dels registre genèrics, per a un mateix concepte:

 Extret del blog: http://blocs.xtec.cat/tadousac

AVUI A CLASSE HEM PARLAT DE: Formes verbals incorrectes

Recomanacions des de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva

You-tub d'assaig

ATENCIÓ: A la columna de la dreta del blog he afegit l'enllaç al canal TV de la revista científica valenciana Mètode. No tots els vídeos són en valencià però en tots ells hi ha els subtítols en català. 
Es tracta d'articles molt interessants.
També us he afegit l'enllaç a la revista digital en l'apartat "Diaris i revistes digitals". 
Bona lectura!!

SESSIÓ 4

1- Moments de conversa
He llegit contes als meus fills i us n'explique l'experiència.

2- Ara toca escriure
    Cal fer una frase amb alguna de les expressions genuïnes de l'article "La llengua la degrades tu".
    Tasca individual, primer al word i després al drive. Podeu consultar diccionaris en línia.
    Després cada alumne dictarà la seua frase a la resta de companys i les corregirem entre tots.
    Quins han estat els errors en el dictat? I en escriure les frases?

3- Exercicis

4- Escoltem i llegim. Un document del canal You-tub d'assaig:
Recomanacions des de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva

5- Pinzellades.
Açò, això i allò. 

 

Ja tinc el conjugador que buscàvem: Els verbs catalans

http://www.verbscatalans.com/index.php

SESSIÓ 3

1- Moments de conversa: sobre llibres infantils
2- Repassem tot el que hem vist fins ara: una ullada ràpida.
3- Escoltem a Dani Miquel: La princesa Ratolina
4- Llegim l'article: La llengua la degrades tu.

Un article suculent: La llengua la degrades tu

Avui Albert Dasí ha enllaçat aquest magnífic article a la web de l'escola:
 
La llengua la degrades tu, de Josep Badia i Pujol.

Publicat el 10 de desembre de 2015

Un magnífic text per a treballar a classe.
Us propose fer una llista de dues columnes.
La de l'esquerra ha de dur com a títol INCORRECTE i la de la dreta CORRECTE. A més a més, cada paraula incorrecta la ratllarem amb una creu roja per damunt. Així, la nostra memòria visual recordarà més fàcilment quina és la versió correcta i quina la incorrecta.

La llengua la degrades tu

Tothom s’exclama que la gent cada vegada parla més malament, que es perden paraules i expressions a marxes forçades, que com més va més barregem el català i el castellà… En definitiva, que a cada bugada es perd una pila de llençols.

Però què fem, cadascú de nosaltres, per evitar-ho?

Vós, que ja teniu uns quants anys, de segur que mireu de transmetre als fills i als néts el català de tota la vida, el que vau aprendre dels pares i avis? De debò de debò que els parleu com us parlaven? Els dieu aquelles frases fetes que tantes vegades havíeu sentit? Els rectifiqueu (amablement, dolçament, indirectament si cal) quan diuen alguna expressió que fa grinyolar les orelles? Feu per manera de recordar i transmetre’ls els refranys que teniu al magatzem de la memòria? Els dieu que no tinguin fred de peus, als néts, quan sembla que tinguin gelos? O que de vegades convé ensabonar o raspallar el mestre, en comptes de fer-li la pilota? Encara dieu I ca!, allà on ara el jovent exclama Què va!? Els doneu entenent que la llengua s’ha tractar bé?

Tu, que vas rebre aquell català sòlid i genuí del pare i de la mare, què fas? Els carrers, els creues o els travesses? Afluixes als revolts o a les corbes? Expliques que tens una feinada o un munt de feina? T’adones que hi ha més ignorants que no sembla o bé creus hi han més ignorants dels que sembla? Les coses, les has de menester o et fan falta? Et meravelles perquè hi havia una gentada o trobes que simplement hi havia molta gent? Bades la boca o l’obres? Penses que hi ha més o menys els de sempre o que n’hi ha si fa no fa com sempre. Et van encomanar la malaltia o te la van contagiar? Et costa de pair la llet amb lactosa o la digereixes malament? Sempre obtens les coses a poc a poc o també de mica en mica? Tanques els ulls o els acluques? Demanes ajuda cada dia o de tant en tant demanes ajut? Quan s’escau el sant o l’aniversari dels menuts, els dius felicitats als dos o per molts anys a tots dos? T’afanyes o et dónes pressa? Aconselles als amics que vinguin quant abans millor o tan aviat com puguin? Dius que s’acostaven tot de cotxes o que s’apropaven cantitat de cotxes? Les sabates, t’apreten o t’estrenyen? Implores a la mainada que no t’atabalin o que no t’agobiïn? En Rajoy et fa sortir de polleguera o et posa dels nervis? Trobes que la sopa és boníssima o que està riquíssima? Arribes a les vuit i mitja o a dos quarts de nou?

I tu, mare jove, monitor d’esplai, mestra novella… tu que encara has mamat un català d’una certa qualitat; tu que vas tenir la sort de veure Els Barrufets i Bola de Drac aquells anys que a TV3 eren conscients del paper d’una televisió en el redreçament de la llengua, què fas quan sents que a la Martina se li ha caigut el iapis al terra i tu saps que, de fet, li ha caigut el llapis a terra? Què dius quan la Bruna t’explica que els Reis li han passat una motxila i un relotxe?  O quan la Clàudia et vol fer creure que està sota la taula i resulta que ja no hi és? O quan en Guillem t’informa que havia molta cua i tu saps que no n’hi havia tanta? O quan l’Èric diu que vol jugar a pilla-pilla i la Vanessa a l’escondite i tu saps que és moooolt més divertit jugar a tocar i parar i a fet amagar? O quan en Pol t’explica que si un nen estornuda tota la classe es riu i tu no entens com és que tothom riu per un simple esternut?

Evidentment, el títol és una provocació. El català, no el deteriores tu i prou. Però si no hi fem res això se’ns en va a can Pistraus. I si cadascú espera que comenci el del costat, senyal que tant se’ns en dóna. Oi?

AVUI A CLASSE HEM PARLAT DE: Llenguatge normatiu i llenguatge col·loquial (així o aixina?)

AVUI A CLASSE HEM PARLAT DE: Què vol dir apitxar?

El parlar apitxat

*1a palatal africada sonora: (platja)
*1b palatal africada sorda: (cotxe)
*2a palatal fricativa sonora: (pluja)
*2b palatal fricativa sorda: (caixa)
*3a alveolar fricativa sonora: (casa)
*3b alveolar fricativa sorda: (capsa)
*4a alveolar africada sonora: (dotze)
*4b alveolar africada sorda: (tots)

Llegiu més informació en aquest enllaç de la web Racó català

AVUI A CLASSE HEM PARLAT DE: L'ACCENTUACIÓ

 

Uns quants exemples que han  eixit en el text País Valencià, t'estime!:

AGUDES	PLANES	ESDRÚIXOLES
S’accentuen les paraules acabades en:
a, e, i, o, u as, es, i, os, us en, in	a, e, i, o, u as, es, i, os, us en, in	qualsevol lletra
EXEMPLES
Colibrí (m)	Plana (adj)		Esdrúixola (adj)
Accentuació (f)	Bàsic,a (adj)		València (f)
País Valencià (m)	Anacrònic,a (adj)		Província (f) províncies
	havíem (haver)		Històricament (adv)
Progrés (m)	Preautonòmic, a (adj)		Període (m)
Horitzó (m)	Benicàssim (m)		Política (f) polítiques
Així (adv)	tinguérem (tenir)
Després (adv)
Congrés (m)
opció (f)
allà (adv)
allò (pron)

AVUI A CLASSE HEM PARLAT DE: pronoms demostratius

L'ús del pronoms demostratiu este o aquest

Hem comentat que el terme normatiu és aquest.
Cal matisar, però, que a nivell oral este és perfectament correcte. Fins i tot en molts mitjans de comunicació el trobem amb tota normalitat. Tanmateix, a nivell formal i literari és recomanable usar el terme “aquest” i els seus derivats.

Informació al Diccionari Normatiu Valencià:

En aquest enllaç ho trobareu molt ben explicat:
http://www.apeudepagina.net/demostratius.html

AVUI A CLASSE HEM PARLAT DE: l·l, ç, s sordes i sonores

1. Algunes paraules amb l·l

(un dia en parlarem més detingudament)

Intel·lectual (m)
Il·lusió (f)

2. Algunes paraules amb ç
(haurem de deturar-no-hi un poc en una altra ocasió) 

avançar
esperança 
 alçada

 3. S sordes i sonores
(ens centrem en els casos intervocàlics)

Aleshores	So de S sonora en posició intervocàlica: S
Representava
Coses
Meravelloses
Bases
Bàsic
Ocasió

necessitaven	So de S sorda en posició intervocàlica: SS
Assumit
associat
Benicàssim
assentaven
possibilitat
Assoliment

organitzacions	So de S sorda en posició intervocàlica: C (raons etimològiques)
Democràcia
decidir
Transició
necessitar
Oci
Imposició

SESSIÓ 2

1- Visualització del vídeo: Als valencians ens agrada.

2- Lectura en veu alta del text: Als valencians ens agrada.

3- Dictat: fragment del text "Als valencians ens agrada"

4- Correcció del dictat

5- Autocorrecció dels textos del Drive
    VERSIÓ 1
    VERSIÓ 2

Dani Miquel: La princesa Ratolina

Hi havia una vegada en un poble de la xina, una princesa ratolina que es volia casar. Ah!! Però no amb qualsevol, no, ella volia el personatge més poderós. Així que va anar a parlar amb el seu mestre, el savi més vell del seu país, i aquest li va dir que el personatge més poderós del món era el sol.

Sense el sol les fruites no podrien madurar. Així que ella sense pensar-ho dues voltes, agafà una motxilla, un entrepà i una dotzena de taronges de l’Olleria (he, he), i allà que se n’anà…

DO-MIm-LAm

La princesa ratolina, el sol ha anat a buscar, li ha dit:
- Fill de la meva vida, jo amb tu em vull casar.

FA-SOL-DO

El solet que se n’alegra, però no ho pot acceptar, perquè el núvol té més força, l’amaga  i no pot brillar.

- Aixi que el núvol és més fort que tu?
- Sí.

La princesa ratolina, el núvol ha anat a buscar, li ha dit:
- Fill de la meva vida, jo amb tu em vull casar.

Al núvol li cau la baba, i li diu tot somrient:
- Si busques qui té la força, la resposta està en el vent.

- O siga que el vent és més fort que tu?
- Sí.

La princesa ratolina, el vent ha anat a buscar, li ha dit:
- Fill de la meva vida, jo amb tu em vull casar.

El vent fa una bufanada, de tant que es va alegrar, però diu que la muntanya, és  forta i el fa parar.

- Aaaah!!!, la muntanya és la més forta?
- Sí

La princesa ratolina, a la muntanya ha anat, li ha dit:
- Filla de la meva vida, jo amb tu em vull casar.

La muntanya que tremola, poc a poc es va desfent, i de tota aquella terra, un ratolí va apareixent.

- Tot això ho has fet tu? —Diu la princesa, i el ratolí diu:
- Sí.

La princesa ratolina, agafant el ratolí, li ha dit:
- Fill de la meua vida, vas a ser el meu marit.

Quines voltes pega la vida, per anar al mateix lloc, viu, gaudeix i divertix-te, i no sigues albercoc…no.

ANDANA EDITORIAL: