Article al blog: Eines de llengua
L'apòstrof líquid
Pretenia avançar hui en altres coses, però m'embolique enviant a uns
companys una petita reflexió sobre l'apòstrof davant la essa «líquida»:
s'hauria de fer servir sempre, atés que eixes paraules
(skay, scout, scherzo, etc.) es pronuncien amb una
e inicial. Aixina ho proposà fa anys el manual d'estil d'
El 9 Nou.
Curiosament, hi ha qui ha arribat a la conclusió contrària, que
l'article masculí singular no s'apostrofe en eixe cas. Supose que
darrere d'eixa idea hi ha un oblit de la base fonètica de l'apostrofació
en català i un interés per una comoditat gràfica i ortogràfica que no
casa amb el criteri general.
Sol passar això amb els refregits i les simplificacions que
s'elaboren per a assimilar o fer assimilable la normativa lingüística:
solen funcionar en molts casos, però fallen i, a més, contenen la llavor
de la confusió. L'apòstrof no és un tret decoratiu de la llengua, no és
només un exercici gràfic: té un fonament fonètic. Si no, podríem triar
desfer-mos-en, i llavors hauríem de proposar una nova fonètica
sintàctica.
