M'ha agradat aquest article, curt i amb un missatge molt clar. M'ha convençut.
Podem fer un debat a classe sobre com aprendre una llengua. Què us pareix?
http://www.nuvol.com/opinio/ensenyar-el-valencia/
Nova secció del Notícies de Puçol, titulada “Ensenya la llengua”. Una secció amb molt bona voluntat, però amb un enfocament poc encertat i poc efectiu. Mirem…
¿Com que no es diu “abraç”? Hem de consultar més el diccionari (el
normatiu o, com a mínim, algun d’este segle), sobretot abans de dir que
una cosa “no es diu”.
¿Fem bé “ensenyant” el valencià com una llengua del “no es diu”? Això
¿és normal? ¿Passa en l’ensenyament de les llengües? ¿Li fem un favor
al foment de l’ús del valencià actuant d’eixa manera? ¿Tira avant als
possibles nous usuaris del valencià o els tira arrere? I ¿de deveres els
fa “aprendre” valencià? ¿Aprenen a usar el valencià o aprenen que,
suposadament, no es diu “abraç”?
La secció, tal com està concebuda, seria normal en els anys 70 o 80,
quan hi havia un percentatge d’ús social alt del valencià oral i
l’ensenyament es centrava en augmentar la poca alfabetització, en un
context d’inici d’un procés de normalització. ¿És normal dins d’un diari
que ja està escrit al 100% en valencià i en el segle XXI?
Hui en dia, l’ensenyament de llengües es centra en l’enfocament
comunicatiu, no en manies particulars al voltant de paraules. Vullc
pensar que, en el cas del valencià, també. Com a mínim, jo procure
aplicar-ho quan l’ensenye als meus alumnes. Presentar-los el valencià
com a una llengua per a ser usada, que s’aprén usant-la sense por i amb
un poquet d’ajuda. I, si pot ser, estimant-la. En positiu, no en
negatiu.
De maneres desfasades, elitistes, negacionistes, repressives…, tota
pedra no fa paret. Encara que hi haja molt bona voluntat. Docents:
reflexionem, sigam autocrítics, millorem i canviem estratègies si, en
compte de ser els més sabuts, el que volem és servir al valencià i a la
societat.
Xarrem.