jeudi 30 mars 2017
Fitxes de l'Optimot sobre pronoms
Llegeix tot l'article del blog de l'Optimot
Ordre dels elements en la frase
Complements duplicats,
Duplicació dels complements de lloc.
Desplaçament dels elements de l’oració
Duplicacions pronominals inadequades en oracions de relatiu
Duplicacions pronominals en oracions de relatiu
‘A ella va agradar això o ‘A ella li va agradar això’?
lundi 27 mars 2017
lundi 13 mars 2017
UN PASSEIG PER LES FALLES
Un vídeo de la Dipu i un Stop Motion de Lucia Martínez
JOC D'OBSERVACIÓ: Quines paraules es repeteixen en els dos vídeos?
DICTAT del vocabulari aprés.
FRASES EN FUTUR: Què faré jo per a Falles?
FRASES EN PRESENT: La meua opinió sobre les Falles
dimanche 12 mars 2017
lundi 30 janvier 2017
Lletres s, ss, c, ç, z
Del blog "Aula de Català"
Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.
Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.
Normes d’ortografia
| Ortografia de la essa sonora | ||
| -s- entre vocals | -s-: camisa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa… | Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi…Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presagi, presumpte, residu |
| Derivats de dins, fons i trans | -dins-: endinsar -fons-: enfonsar, enfonsament -trans-: transitar, trànsit | |
| z- a principi de paraula | z-: zebra, zero, zona, zoo… | |
| -z- darrere consonant | Cons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill… | |
| Hi ha algunes paraules cultes que presenten una –z- entre vocals. | -z-: amazona, trapezi, ozó, topazi… | |
| Ortografia de la essa sonora | ||
| A principi de paraula: s, c | s-: sabata, seient, síndria, sucre… | Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió, lluïssor…Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança… |
| c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera… | ||
| Entre vocals: ss, c, ç | -ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa… | |
| -c-: àcid, facècia, places, recinte… | ||
| –ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça… | ||
| A final de paraula: s, ç | -s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís… | |
| -ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç… | ||
Per practicar
| Nodes 2 | 234 | 235 | 236 | 237 | 238 | 239 | 240 | ||
| 262 | 263 | 264 | 265 | 266 | |||||
| Nodes 4 | 440 | 442 | 443 | 444 | 445 | 446 | 447 | 448 | 449 |
| Enxaneta | 43 | 55 | 56 | 57 | 64 | 68 | 69 | 254 | 255 - AUTOCORRECTIUS!! |
La ç
Al salc:
Aquesta lletra (anomenada ce trencada) és usada només per a
representar el so de [s] (ESSA SORDA). Combina amb la c, segons la
regla que ja hem vist:
-ç davant de A, O, u i a final de mot
calça, començo, forçut, lluç,...
-c davant de E, I:
calces, llucet, comenci,...
No hi ha, però, regles fixes per a l'ús d'aquesta parella de grafies
o les seves equivalents s/ss (tros - destrossar). Només la lectura
atenta i l'ús freqüent ens podran resoldre tots els dubtes.
Remarca:
a) Alguns casos poden ser resolts tenint en compte que c/ç poden
alternar, en una família de mots, amb el so de [t]:
_ força/forcejar/fortalesa
_ avancar/avantatge
_ adreçar/dreçar/dret
_ torçar/tort
_ alçar/altura
_ cançó/cantar
_ escurçar/curt
b) Els mots derivats formats amb els sufixos -ANÇA i -ENÇA:
esperança, coneixença,... (No són derivats pansa, cansa, dansa,
pensa, defensa,...)
c) Noms de lloc dels Països Catalans: L'Arboç, Argençola, Caçà,
Calassanç, Capçanes, Castellterçol, Corçà, Flaçà, Llançà, Lliçà,
Lluçà, Lluçanès, Can Maçana, La Maçana, Maçanes, Maçanet, Marçà,
Ronçana, Vinçà,...
d) D'altres topònims: Les Açores, Coblença, França, Moçambic, Niça,
Provença,...
e) Verbs: Agençar, amenaçar, avançar, caçar, calçar, començar,
encalçar, esmerçar, esquinçar, llençar, llançar, traçar, i els seus
respectius derivats i primitius: amenaça, avenç, caça, començ,
encalç, esquinç, llança, traç,...
f) Altres mots: açò (i ço), arboç, arç, balanç, balança, balç, boç,
braç, ça (ençà...), cabeça (d'alls), calç, calça, capça(1) (i
derivats: capçal, capçalera, escapçar,...), cerç, comerç, dolç(2),
eriçó, escorça, escurçó, estruç, faç, façana, faiçó, falç (eina),
francmaçó, glaç, jaç, llaç, llençol, lliçó, lluç, maça (eina),
mançanilla, març, novençà, peça, pedaç, pinça, pitança, plaça,
plançó, puça, raça, solaç, terç, terça, unça, variça, veça. I llurs
derivats.
NOTES:
1. capça: Part superior d'algunes plantes, com el bròquil, o la
col-i-flor. No ho confongueu amb «capsa», de cartó, de llauna,...
2. I també un bon nombre d'adjectius com és ara: capaç, audaç,
veraç, atroç, feliç, descalç,...
lundi 9 janvier 2017
dimanche 8 janvier 2017
3a conjugació: Verbs purs o verbs incoatius
Del blog www.graumitjadevalencia.es
En la tercera conjugació (verbs acabats en –ir)
trobem dos grups: els incoatius i els purs. Els verbs purs tenen unes
desinències regulars, que no presenten cap complicació, però els incoatius
tenen unes desinències pròpies per al present d’indicatiu i el present de
subjuntiu. A continuació, teniu el model de conjugació tant dels purs com dels
incoatius.
- Purs
Els verbs purs més utilitzats són dormir, fugir,
morir, obrir, collir, tenir, omplir, sentir (però assentir i dissentir
són incoatius), bullir, cruixir, grunyir, etc.
Com a exemple, conjuguem els verbs morir i dormir:
Present d’indicatiu: jo mor, tu mors, ell mor, nosaltres morim,
vosaltres moriu, ells moren
Present de subjuntiu: jo dorma, tu dormes, ell dorma,
nosaltres dormim, vosaltres dormiu, ells dormen
- Incoatius
La majoria dels verbs de la tercera conjugació són
incoatius, per exemple eixir, resumir, corregir, decidir, discutir,
consumir, presumir, engolir, preferir, servir, assentir, dissentir,
imprimir, traduir, complir, lluir, repartir, etc.
Com a model, conjugarem el verb servir.
Present d’indicatiu: jo servisc, tu serveixes / servixes,
ell serveix / servix, nosaltres servim, vosaltres serviu,
ells serveixen / servixen
Present de subjuntiu: jo servisca, tu servisques, ell
servisca, nosaltres servim, vosaltres serviu, ells servisquen
No obstant això, hi ha diversos verbs que accepten
ambdues flexions, és a dir, que poden ser tant incoatius com purs: afegir,
llegir, vestir, mentir, escopir, acudir, renyir, oir, etc. Així, per
exemple, el present de subjuntiu de llegir podria ser jo llija o jo
llegisca, i el present d’indicatiu seria jo llig o jo llegisc.
D’altra banda, hi ha una particularitat vocàlica
amb alguns verbs de la tercera conjugació. En els verbs collir, cosir,
engolir, sortir i tossir, la o canvia per u quan eixa o
és tònica, o el que és el mateix, en les persones 1a, 2a i 3a de singular i en
la 3a de plural.
Per exemple: jo cull i no jo coll, tu cuses i no tu coses, ell surta i no ell sorta, ells tussen i no ells tossen.
Per exemple: jo cull i no jo coll, tu cuses i no tu coses, ell surta i no ell sorta, ells tussen i no ells tossen.
Exercicis:
Inscription à :
Articles (Atom)